LAURA PINYOL

Conte contat, ja s’ha acabat

Explicar contes a la canalla reforça els vincles amb ells. Vet aquí que...

Conte contat, ja s’ha acabat / FOTO: GETTY / FLIC FESTIVAL Zoom

De maneres d’explicar contes i històries n’hi deu haver tantes com narradors pugueu trobar. Segurament la narració oral és una de les maneres més antigues de comunicar-se: un fet comú en totes les cultures i civilitzacions que serveix per transmetre una manera de veure el món, la vida i les seves passions, tan universals que s’expliquen arreu més o menys igual. Cada generació hereta els relats, els mastega, els transforma i els torna a transmetre, de pares a fills i així anar fent, amb més o menys gràcia i estil, per explicar que vet aquí que una vegada aquest conte contat ja s’ha acabat.

La lectura de contes en veu alta -o la narració- és una corretja de transmissió de valors i patrons. Un procés gairebé hipnòtic en què els infants identifiquen un inici, un camí que recorren els personatges mentre trepitgen llocs, tomben per camins i resolen conflictes, i un final. Els beneficis són molts i coneguts però val la pena recordar-los, potser, per a aquells més mandrosos que puguin creure que, amb tanta oferta lúdica i audiovisual, obrir un llibre i llegir una història no és tan necessari.

Amb la lectura de contes s’estableix un vincle afectiu amb els pares (o avis, padrins, oncles i tietes) a partir del qual la criatura comença a identificar les paraules i el seu sentit i que facilita el desenvolupament del llenguatge. Encara que les situacions no siguin gaire versemblants, els contes expliquen el món i les sensacions que qualsevol nen pot tenir, com la por o el dubte. Per no parlar de la capacitat d’observació, atenció, concentració i aprenentatge i el gust per la lectura.

La literatura de festa

Transmetre el gust per la literatura i fomentar la lectura a través de la innovació, l’experimentació en la transmissió i la promoció literària. Aquests són els objectius del Flic Festival, que, enguany, ha celebrat la cinquena edició i consolida així la cita com la principal referència sobre literatura infantil i juvenil al conjunt de l’Estat. Els tres eixos del Flic -famílies, escoles i professionals- proposen una programació d’experiències literàries per a tots els públics que s’ha repartit entre Barcelona, Madrid, Bilbao i Bellver de Cerdanya. Els autors convidats són, aquesta vegada, dels països nòrdics: Dinamarca, Suècia, Finlàndia i Noruega.

Encara que, a priori, pugui semblar que l’imaginari d’aquests països queda lluny de la nostra cultura, Roser Ros, narradora i pedagoga, i directora de continguts del Flic, assegura: “Molts adults hem crescut llegint les versions dels contes d’Andersen traduïdes al català per Marià Manent i Josep Carner o hem llegit, sobretot vist, les aventures de la Pippi Langstrump d’Astrid Lindgren”. Fades i gnoms són els personatges propis d’aquesta literatura, “i no s’allunyen tant dels nostres personatges populars com es podria pensar”, assegura Ros. Tot i que cada literatura crea els seus arquetips “i alguns dels propis de la nòrdica són més arriscats perquè són un reflex de la comunitat on es crea”, alguns personatges beuen molt de la tradició oral i són més extrapolables.

Són aquests petits personatges els que han inspirat, per exemple, l’exposició de butxaca Éssers minúsculs fabulosos, que es podrà visitar al CCCB, a Barcelona.

Biblioteca itinerant

El tret de sortida va començar a Bellver de Cerdanya, on, amb l’objectiu de treballar la literatura en el marc escolar, els estudiants de primària van fer tallers sobre el món de les fades i els follets del bosc a través de les col·leccions del MNAC. Roser Ros va conduir el taller de creació literària dividit entre inspiració i creació. Després d’un petit recitat poètic de diferents autors, tipus de poemes i llenguatges, els alumnes han de crear-ne un de propi. “El repte -diu Ros- consistia a descobrir com a través de la lectura textual i visual es poden assaborir grans arguments, conèixer personatges llunyans o semblants, viatjar a la velocitat de la llum sense moure el cul del sofà i descobrir la realitat que ens envolta”.

Les accions del Flic tant per a famílies com per a escoles es dissenyen a partir d’una tria d’una trentena de títols. A aquest repertori inicial l’acompanyen uns 200 llibres que es desplacen allà on es facin les actuacions. “Només cal passejar-se pels diferents espais destinats a la lectura per adonar-se de com un nen por ficar-se dins d’un llibre o un petit grup pot relacionar-se al voltant de la descoberta de les pàgines d’un conte”. Aquest caràcter itinerant fa que les actuacions sempre pugin adaptar-se a l’espai i al públic perquè, al final, l’únic que “li cal al Flic és trobar interlocutors sensibles perquè visquin la literatura com un art, igual que la dansa, la música, la pintura”.

La festa de la creació

Precisament al CCCB, demà diumenge, es durà a terme un dels actes principals del Flic. Les famílies podran participar de les activitats d’art i literatura amb un programa que inclou des d’escoltar contes dins un camió de bombers; contes en una hamaca; els Contes Pitius, a càrrec de Roser Ros i adreçats als més petits; fins a gaudir de la biblioteca de 45 cm on tot és a l’abast dels nens; fer-se fotografies al photocall dels mumins (els personatges del cèlebre còmic de l’escriptora Tove Jansson) i visionar els curtmetratges d’aquests éssers del sotabosc. Durant la festa, es lliurarà el premi Flic a la il·lustradora Carme Solé Vendrell per la seva trajectòria.

L’Eli Llansana i l’Albert són els pares de la Jana i l’Ona, de 9 i 7 anys, i uns habituals del Flic. “Accedir a nous llibres i poder-los mirar i tocar és una de les coses que més els agrada a les nostres filles, que descobreixen amb la biblioteca itinerant una gran selecció d’obres tant de nous autors com d’il·lustradors i editorials”.

Bons narradors

Passejar-se pel Flic, a part de descobrir noves històries i personatges, pot ajudar els potencials narradors a trobar recursos per a la narració de contes. L’Eli Llansana explica: “Per a mi, com a mare, el Flic és la suma de tot un conjunt de recursos creatius que ens ha ofert la possibilitat de descobrir creadors com Katsumi Komagata i Maraion Batall, però també endinsar-nos en la narració oral i conèixer espectacles de petit format”. Una mena “d’olla de creació cultural” que ajuda a donar a la canalla la possibilitat de participar “de petites càpsules de creació, inventant i imaginant amb diferents llenguatges plàstics”.

“A llegir se n’aprèn per les orelles, o això diuen”, ironitza la narradora Roser Ros. Llegir contes és una de les millors maneres per transmetre als infants el neguit de la lectura i escoltar-los “no hauria d’entrar en litigi amb llegir-los”. Potser “el quid de la qüestió resideix en la paraula compartir ”. De la mateixa manera que es comparteixen les històries explicades de viva veu, la lectura també pot compartir-se. A l’inici “voldrà dir llegir fil per randa el text o la imatge”, però segur que més endavant “compartir comportarà opinar, aconsellar, regalar i intercanviar”, reflexiona Ros. I és que, al final, darrere de tot narrador hi ha sempre un gran lector.