M. JESÚS COMELLAS

Conèixer altres llocs

Sovint portem la canalla a passejar pel bosc o a passar unes petites vacances en alguna ciutat. La idea que els traslladem és que anirem a conèixer altres llocs, edificis, castells, museus... “Ja veureu que bonic i diferent, perquè les persones parlen d’altres maneres i veureu què mengen!” Aquesta és la preparació que fem abans de marxar amb la canalla, en el millor dels casos, o en tot cas la que estaria bé de fer. Si no ho hem pogut fer abans de sortir, també ho podem fer en arribar, i anar-los fent visibles aquestes diferències. Així, a més de passar uns dies de descans, la canalla podrà aprendre coses noves que després podran explicar.

És evident que per anar d’un lloc a l’altre hi ha un cert temps de viatge: “Quan arribarem?” és la primera pregunta que ja ens posa en alerta, més si acabem de sortir i ja els hem explicat que trigarem una estona. “Quanta estona... Que no arribem?” Així doncs, serà bo concretar-los l’estona -una hora, dues hores...- perquè puguin aprendre el pas del temps i planificar-lo per mirar per la finestra, mirar els colors dels arbres, explicar contes... I és important que no sempre els busquem recursos tecnològics com a solució per recuperar la calma, perquè acaben absorbint qualsevol altra alternativa. Sembla que hem perdut el costum de veure el món real -que s’assembla tant poc al virtual- perquè hi ha olors, sorolls, maneres de fer. I això és vàlid tant si és un poblet, una ciutat o un barri com el nostre.

Si els ensenyem a mirar descobrirem plegats maneres de parlar, amabilitats diferents i també maneres de reaccionar i relacionar-se. Potser una escapada és una bona oportunitat per fer-ho perquè a casa, al nostre barri, sovint no mirem al nostre voltant quan anem d’un lloc a l’altre i quasi no tenim temps de mirar què passa. Així doncs, quina descoberta entrar en una petita botiga! Hi podrem descobrir les relacions que s’estableixen entre les persones, o com parlen, fent-nos sentir com a casa.

Possiblement aprendríem que no som el melic del món, que només cal sortir de casa per veure situacions diferents i que cal mirar i veure que tot i la distància ens assemblem més del que pensem. I aquest pot ser un gran ensenyament per als nens, que miraran la diversitat cultural que veuen a l’escola o al barri amb uns altres ulls.