PALOMA A. USÓ

Conciliació: la revolució necessària

Algunes empreses i l’administració fan canvis per facilitar la criança i una vida plena més enllà de la feina. Però són petits passos en un camí que es veu llarg

Conciliació: la revolució necessària Canvis legislatius  i horaris  Els horaris europeus De referència / CRISTINA CALDERER Zoom

Hi ha vida més enllà de la feina. Els últims anys s’està produint una revolució -lenta, però imparable i necessària- a càrrec d’algunes empreses i també de l’administració per facilitar la conciliació laboral i familiar.

A Catalunya, el camí cap a una europeïtzació horària, que busca un equilibri entre els temps de feina i la resta de necessitats vitals, avança en dos àmbits. La ponència legislativa al Parlament entra en matèria, alhora que ja hi ha definits els punts per aconseguir un pacte entre la patronal i els sindicats per introduir la reforma a les empreses. Així que s’aprovi la llei començarà el moment de transició cap a aquests nous horaris que haurien d’estar totalment en marxa el setembre del 2018. Pel que fa al comerç, un sector convuls a causa dels diferents interessos, es treballa amb una franja horària de les set del matí a les vuit del vespre. I, per aconseguir-ho, el Govern té previst establir mesures que afavoreixin aquest sector. En el cas de l’escola, es recomana un horari lectiu entre les 8 h o 8.30 h del matí i sortida a les 16 hores, amb temps per dinar entre les 12 i les 14 hores. Pel que fa a les extraescolars, s’acabarien, com a molt tard, a les set del vespre.

Sota la tutela del Consell Assessor per a la Reforma Horària (CARH), integrat per experts de tots els àmbits, aquests mesos s’està treballant com aplicar l’horari europeu i que el debat s’estengui a la ciutadania. L’objectiu del Parlament és aprovar una proposició de llei que encarrili les accions que cal seguir, amb patronals i sindicats, mentre que la Generalitat treballa un document que anima les empreses a, sempre que sigui possible, facilitar la flexibilitat en l’horari d’entrada i de sortida, compensable al llarg de la setmana. I en aquesta aposta conciliadora també es veu positiu establir una franja horària de presència física obligatòria i una altra de flexible (teletreball). El CARH té clar que “la reforma horària millorarà l’eficiència i la competitivitat del conjunt del sistema econòmic”.

DISSENYADORS QUE CONCILIEN

A l’estudi de disseny gràfic Cèl·lula Acció Creativa, de Sabadell, s’han declarat empresa family friendly, per convicció i per necessitat. “Tot va començar com una prova pilot quan va néixer el meu primer fill, fa 11 anys. Ja vaig veure que els horaris havien de ser més flexibles per poder atendre la criança i la feina amb qualitat. Però fa 5 anys, quan va néixer el fill d’una companya, vam adaptar els horaris i ella es va agafar una mitja jornada. I amb el naixement de la seva filla petita, de 2 anys, hem fet els canvis definitius per facilitar plenament la conciliació”, detalla Martí Sáiz, el director executiu de Cèl·lula i pare del Fèlix (11) i el Lukas (9). La companya a qui es refereix és Maite Hijano, mare del Pau i de l’Abril, que detalla: “Durant el curs cada dia puc recollir-los a la sortida, anar al parc i fer-los una atenció plena”. Les altres dissenyadores són Imma Florido, mare del Marc, d’11 anys, i de la Maria, de 7, i Cristina Gallego, que no té fills, però que reconeix que “aquest horari et permet tenir més qualitat de vida després de la feina. Optimitzes millor el temps”.

“Aquest horari et permet tenir més qualitat de vida després de la feina. Optimitzes millor el temps”

Cristina Gallego

Fan jornada intensiva, de vuit del matí a sis de la tarda i tenen un horari flexible, tant d’entrada (entre 8 i 9 hores), com de sortida (entre 17 i 18 hores). S’ha reduït l’horari del dinar de dues hores a mitja -entre les 14 i les 15 hores- i, si es vol, es pot fer l’àpat a la sala de reunions a l’estudi. Han canviat “tot l’equip informàtic amb un software d’última generació i gràcies a un servidor central, a la connexió dels portàtils i a la desviació de trucades al mòbil” poden “fer teletreball quan cal”, subratlla Sáiz. “No es tracta només de portar o recollir els fills de l’escola, que és fonamental, sinó també d’acompanyar les persones grans, els nostres pares, al metge o on calgui. Això també és conciliació”, conclou.

Els ha tocat fer pedagogia entre els seus clients quan truquen a partir de les sis. “En algunes ocasions, els sobta que no estiguem treballant fins a les vuit o nou del vespre, com fèiem abans. Hem mantingut la facturació i la qualitat de la feina, però amb horaris flexibles”. Aquest juliol, els fills van al casal, però si alguna tarda hi ha un pic de feina o un lliurament urgent, els poden portar a l’estudi. “S’entretenen a la taula de reunions, pintant, dibuixant, mirant una pel·lícula o jugant, mentre enllestim”, expliquen. Tot l’equip reconeix que amb la conciliació són “més feliços”. Sáiz ho arrodoneix amb aquesta reflexió: “Si compres verdura ecològica, ous de gallines felices, què esperes per encarregar els teus dissenys a una empresa family friendly?”

#MAMICONCILIA

La periodista i experta en social mediaUsúe Madinaveitia, de 37 anys, és mare d’un nen de dos anys i mig. Fa tres anys, “tres setmanes abans” de la seva “reincorporació després de la baixa de maternitat”, la van “convidar a marxar de l’empresa on treballava”, la van despatxar injustament. Arran d’aquesta situació, Madinaveitia no es podia treure del cap la següent pregunta: “com s’ho fan les dones directives per conciliar la vida laboral amb la familiar?” Gràcies al seu caràcter emprenedor i les ganes de trobar respostes, va publicar un e-book el Dia de la Mare del 2014 en què recollia el testimoni de conciliació en primera persona de 28 dones directives sota el nom de #mamiconcilia. “El dia del llançament, #mamiconcilia va ser trending topic a Twitter i va despertar l’interès dels mitjans. S’ha convertit en un autèntic moviment social amb més de 200 testimonis directes sobre conciliació (tant de #papiconcilia com de #miempresaconcilia) i hem aconseguit que la gent no tingui por de reclamar el seu temps personal a la feina i que els partits polítics incloguin mesures en els seus programes electorals”, argumenta.

Com a emprenedora que treballa des de casa gaudeix de certs avantatges: “D’una flexibilitat espacial i temporal que no tens a les empreses. Jo decideixo on treballo, quins dies i a quines hores, fins i tot, amb quins clients”. No ha portat el seu fill a l’escola bressol i, tot i les interrupcions constants per poder-lo atendre, mentre treballa amb el seu marit, es declara feliç. “L’ slow business té el seu punt. Hem aixecat el peu de l’accelerador en l’àmbit laboral per gaudir del personal. El nostre fill mai tornarà a ser un nadó, ni farà de nou el seu primer pas. Ha sigut un plaer poder gaudir-ne així. Ara, quan no podem estar amb ell, per sort tenim els quatre avis a la mateixa ciutat i amb bona salut, i corren per atendre’l”, conclou.