Coca de Sant Joan farcida d'història

Si us engresqueu a fer el que avui proposo -fer tots plegats la coca de Sant Joan- haureu de córrer, perquè tot i que és molt fàcil només té un inconvenient: necessita temps. La coca de Sant Joan està feta de la mateixa massa que el tortell de Reis, la massa de brioix. O sigui que apresa una, apreses totes!

Per a una coca per a vuit persones, posarem en un recipient: 500 g de farina de força, 1 ou, un pessic de sal, 100 g de sucre, la pell ratllada d'una llimona i d'una taronja, 20 g d'anís i 60 g de llevat premsat dissolt en 200 g de llet a temperatura ambient. Ho pastem durant 15 minuts.

Hi afegim 120 g de mantega. Ho pastem una altra vegada fins que ens quedi una pasta llisa. La tapem amb un drap i la deixem reposar uns quinze minuts. La dividim en dues parts, l'estirem amb un corró i la tapem, la deixem fermentar una hora. Pintem amb ou batut, hi posem la fruita confitada i els pinyons mullats. També podem posar-hi sucre pel damunt. Si n'hem fet, serà el moment de posar-hi crema pastissera. La coem al forn, 10 minuts, a 180 ºC.

Els menuts de casa seran els encarregats de posar-hi els pinyons i la fruita i, fins i tot, d'escampar-hi al damunt la crema pastissera. Els més grans us poden ajudar a pastar.

Involucrar els infants a la cuina és sempre una bona pràctica, perquè és la manera que coneguin els aliments, de fer que els siguin més propers, d'engrescar-los a tastar-los, d'aprendre la complexitat del procés, de compartir una estona plegats i de fer-los sentir orgullosos del que han elaborat amb les mans.

Tan orgullosos com quan antigament el veïnat passejava la coca perquè tothom veiés la riquesa de fruita confitada, pinyons i crema amb què l'havien ornat. Les coques es pastaven a casa, com més llargues més preuades, i les portaven a coure al forn. S'aprofitava el trajecte per fer enveja als vilatans.

Les coques es menjaven sempre al ras, perquè sota teulat portava malastrugança. Al segle XIX, el jovent les menjava al passeig Nou. Hi havia tanta afluència de joves amb coques, que el carrer va passar a dir-se passeig de Sant Joan. Cuinant amb els infants transmetem coneixements i valors, i pastant junts la coca de Sant Joan, transmetem, també, estima pel nostre patrimoni culinari.