Cleptòmans. Un cas a part

El cleptòman, a diferència del lladre, roba per la necessitat de satisfer un desordre mental, mentre que el lladre roba per diversió o necessitat de satisfer un benestar material, econòmic o social, i pot arribar fins i tot a professionalitzar-se. Un lladre pot passar hores, dies i fins i tot anys planejant un gran cop, mentre que el cleptòman obeeix generalment a un impuls relatiu en funció del lloc i del moment en què està. La cleptomania es pot desenvolupar en l'adolescència i els joves que la pateixen no poden controlar l'impuls per robar objectes -mai diners- que no són necessaris. "Presenten una sensació de tensió emocional important abans de fer el robatori i mostren benestar i gratificació quan l'estan fent. No roben per fer mal ni per expressar la seva ràbia davant d'un tercer", segons el psiquiatre infantil Jordi Sasot.