Clara Schumann
La Clara era la filla petita del prestigiós professor de piano Friedrich Wieck. La seva família tenia una una botiga de pianos i partitures musicals a Leipzig. La mare, Marianne Tromlitz, era cantant i pianista. Així que l'ambient en què va arribar al món aquella nena, el 13 de setembre del 1819, va afavorir des del primer dia el seu amor per la música. I, tanmateix, la filla petita del matrimoni Wieck no només es va fer esperar com a nena prodigi en el camp musical, sinó que també es va endarrerir en un àmbit molt més natural, el de la parla.
La Clara va arribar als quatre anys sense haver dit pràcticament ni una paraula. Els seus pares estaven amoïnats i pensaven si la nena podia tenir algun retard o problemes d'oïda. Sigui per això o per altres motius, el matrimoni no estava passant una etapa feliç i les discussions entre el Friedrich i la Marianne eren habituals. Finalment, quan la Clara només tenia cinc anys van prendre la decisió de divorciar-se.
Després d'una dura batalla legal, Friedrich Wieck va obtenir la custòdia de la seva filla i es va dedicar, amb molta paciència, a donar-li una formació musical. Volia fer realitat el somni que havia tingut des del naixement de la Clara: convertir-la en una concertista de primer nivell. I la seva dedicació va obtenir el premi esperat perquè la Clara va demostrar qualitats per al piano i quan només tenia nou anys va oferir el seu primer concert al Conservatori de Leipzig.
A més de piano, estudiava cant, violí, instrumentació i composició. El seu pare era mestre i promotor i li va aconseguir actuacions a Alemanya i França. Quan tenia onze anys es va publicar la seva primera composició, Quatre poloneses per a piano . I va ser precisament aquell any quan un jove músic de vint anys es va presentar a casa dels Wieck i els va dir que volia fer classes amb el professor per arribar a ser concertista. Es deia Robert Schumann i es va quedar a viure a casa del seu mestre, cosa habitual a l'època. El Robert i la Clara es van fer amics i, amb el temps, malgrat els nou anys de diferència, es van enamorar.
En assabentar-se'n, el professor Wieck s'hi va oposar rotundament. Considerava que aquell músic desconegut, sense carrera, no podria donar a la seva filla la vida segura i confortable que es mereixia. La fins aleshores excel·lent relació de pare i filla es va anar deteriorant de manera inevitable: la Clara estava enamorada i volia, per fi, alliberar-se de la pressió amb què l'havia educat el seu pare. El Friedrich, per la seva banda, no estava disposat a perdre la seva influència sobre aquesta filla, a la qual havia dedicat tants anys d'esforços i il·lusions.
Finalment, la Clara i el Robert es van acabar casant quan ella encara era menor d'edat, sense consentiment patern. El Robert s'havia lesionat una mà i va abandonar el somni de ser concertista per concentrar-se en la composició. I va ser la Clara qui interpretava les seves obres davant del públic. Una gran part havien estat escrites pensant precisament en ella. Clara Schumann va estrenar a Leipzig el Concert per a piano i orquestra en la menor , escrit pel seu marit, l'any 1846.
