Flors de Bach
Criatures 02/04/2016

Captivada per uns Dracs màgics

Eva Bach
2 min

Aquesta història no té a veure amb en Puff, el drac màgic que vivia al fons del mar, ni amb el drac de la llegenda de Sant Jordi, que revifarà de nou ben aviat. Els dracs que em van captivar fa pocs dies són uns altres. Vesteixen de groc i habiten la corba sud del Palau Blaugrana els dies de partit. La seva màgia i la seva força són tan irresistibles que no cal que et mirin ni que et toquin. Acudeixen al Palau en comitiva i la intensitat creixent dels seus càntics, a mesura que es van atansant, és suficient perquè es produeixi l’encanteri. Encara no havien arribat i ja em tenien rendida.

Vaig poder constatar, una vegada més, que estem plens d’idees prefixades i d’estereotips, i que prejutgem les persones i les coses des de la més absoluta desconeixença. Als que fan coses diferents de les que fem la majoria i són capaços d’estar-se un partit sencer cantant i saltant, com fan ells, els tenim per eixelebrats o per una mica tocats del bolet. Si això és estar xaveta, sol·licito ser admesa al club dels xavetes. Només calia donar un cop d’ull a la resta de les grades per comprovar que els suposadament guillats s’ho estaven passant força més bé que els aparentment entenimentats. Fins i tot quan la situació es va posar una mica magra, la festa i l’animació seguien sent més importants que el resultat. La seva alegria contagiosa va obrar el miracle que mantingués els meus ànims intactes quan el rival del Barça -ni més ni menys que el Madrid- es va situar sis punts per davant nostre en l’últim quart.

Em va cridar l’atenció un manifest component tribal, d’identificació i pertinença a uns colors i a una identitat, impecablement expressat. Entregar-se en cos i ànima, i de principi a fi, a l’animació del propi equip, en comptes d’anar contra el rival, i fer-se presents a través dels càntics i no dels insults, és més propi de sensibilitats refinades que de patrons de comportament primitius. Tots els camps i pistes d’esports base de casa nostra s’haurien d’omplir de Dracs màgics que obrin aquest mateix encanteri i encomanin aquest tarannà fantàstic als pares i mares que perden la xaveta -aquests sí que la perden- en els partits dels seus fills.

Us ho confesso, estimats Dracs. Vosaltres us vau enamorar del Barça i jo em vaig enamorar de vosaltres.

stats