L'Helena Palau fa dotze anys que és cap d'estudis de l'Escola Les Cometes, de Llorenç del Penedès. Un temps que li ha servit per assumir que els alumnes la vegin "diferent a la resta de mestres". Ja no s'estranya, doncs, quan camina pel passadís i sent algun alumne que exclama: "Que ve la cap d'estudis!". I és que de tot el centre ella és qui té més informació dels alumnes perquè la resta de mestres li expliquen tot el que es cou a les aules: "Ets al seu costat, quan entren a l'escola els saludes, t'assabentes de tot el que van fer ahir, sigui bo o dolent, i aleshores et toca renyar-los o felicitar-los. El contacte és molt directe".
A més a més, cada trimestre, a les sessions d'avaluació, els docents li donen informació sobre el rendiment acadèmic dels 350 alumnes d'aquesta escola d'infantil i primària, fet que li permet veure el seu procés d'aprenentatge. Un procés que també viu directament amb els alumnes de P3, P4 i P5 perquè, com la resta de caps d'estudis, segueix impartint classes unes hores a la setmana.
Seguiment i educació
Més enllà del seguiment de l'alumnat, l'Helena és l'encarregada de desenvolupar tota la part educativa: "Sóc jo qui controla que s'apliqui el currículum, qui decideix què fem o deixem de fer i qui proposa al claustre els projectes que presenta el departament d'Educació". I és que les atribucions del cap d'estudis passen per la programació i el seguiment de les activitats docents del centre, en col·laboració amb el director i el secretari. Si la relació amb els alumnes és molt pròxima, més ho és amb la resta de professors. En aquest sentit, deixa clar: "Cadascú té molt clara la seva responsabilitat i jo no em saltaré la decisió que prengui un tutor, tot i que quan necessiten assessorament et vénen a buscar".
Però la seva feina també té alguns inconvenients: "Es produeixen situacions violentes perquè som trenta mestres i n'hi ha de molt bons i n'hi ha que ho són menys i haig de vetllar perquè l'alumnat es ressenti el mínim possible de les deficiències d'algun professor a l'hora d'ensenyar". Quan alguna cosa no rutlla se n'assabenta pels mateixos alumnes, pels companys o per les famílies i llavors crida el mestre per comentar-li allò que hauria de corregir. L'Helena té ben clar que "els tutors són el motor del centre i si hi ha bones tutories aquell any no hi ha problemes". A l'hora de definir la seva tasca, l'Helena afirma: "La cap d'estudis és la dinamitzadora del centre, toques moltes tecles, perquè coordinar la part pedagògica implica també supervisar els llibres de text, per exemple, perquè tota la primària tingui la mateixa línia editorial". El més complicat és poder concentrar-se: "Hi ha moltes interrupcions i aprofito el mes de juliol, quan no hi ha mestres ni alumnes, per reflexionar sobre els aspectes que es poden millorar".
Tres potes
La figura del cap d'estudis va quedar fixada de manera definitiva arran de la promulgació de la LODE (1985) i s'ha anat desenvolupant, institucionalitzant i dotant de funcions, d'una manera progressiva, al llarg dels últims anys. Al despatx de direcció de l'Escola Parc de l'Aigua, de Lleida, hi ha penjat un quadre amb un tamboret de tres potes que els va fer una amiga. Una pintura que resumeix la direcció col·legiada d'aquest centre. Maribel Miranda, cap d'estudis, remarca: "La directora, la secretària i jo som com un tamboret de tres potes, si una trontolla s'aguanta amb les altres dues, però necessitem les tres per estar estables". Això explica que tot ho facin conjuntament: "Si hem de fer alguna intervenció amb mestres o famílies, hi som les tres". De fet, la Maribel assegura: "Qualsevol de nosaltres podria ser la cap d'estudis perquè tot ho fem en equip". Aquest fet, a parer seu, ajuda a fomentar també entre els alumnes el treball en grup perquè "els adults, com els nens, aprenen escoltant-se i parlant entre ells". Això també facilita que els alumnes la vegin "com una mestra més, que aprèn amb ells i els acompanya" i que ni sàpiguen que és la cap d'estudis.
Les funcions que li tocarien com a cap d'estudis, les fa juntament amb les altres dues membres de l'equip directiu, amb qui es reuneix cada dimecres. Un cop per setmana, totes tres es troben amb els coordinadors dels cicles per veure com van els projectes o organitzar les sortides. Tant ella com la directora també fan classes. Per aquest motiu, posen una persona més a cada nivell i desdoblen els grups de primària que tenen: "D'aquesta manera baixem al màxim la ràtio d'alumnes per afavorir el ritme de cada nen i millorar l'atenció".
Menys classes
Una part que molts consideren negativa d'aquesta feina és que la responsabilitat com a cap obliga a fer menys classes i, per tant, es perd una mica el contacte diari amb els alumnes a l'aula. A Aracel·li Cabrero li va costar donar el sí per ser la cap d'estudis de l'IES Vila de Gràcia: "Em van demanar que formés part de la junta, però m'ho vaig haver de pensar perquè implica deixar de fer moltes classes i a mi m'agrada molt l'aula".
Malgrat això, quatre anys després d'accedir al càrrec en fa un balanç positiu: "Aprens com funciona un institut i tens més influència en la presa de decisions. No és una experiència negativa, penso que s'ha de passar per aquest lloc en un moment o altre". A més, tampoc no s'ha vist obligada a deixar totalment la docència per gestionar el centre i deu hores a la setmana fa classes de física a primer i segon de batxillerat. El que li porta més feina, però, és la part administrativa perquè tota la gestió la té "al cap". Organitzar els horaris de professors i alumnes, controlar l'assistència a classe de nois i noies i parlar amb els mestres quan hi ha algun problema són algunes de les tasques que li pertoquen en la seva funció: "La figura del cap d'estudis és important perquè sap com funciona el dia a dia". Els alumnes també saben que és qui manté l'ordre, però deixa clar: "No sóc la Rottenmeier", conclou.
