Capítols de violència. Com hem d’actuar?

Davant de l’agressivitat o violència manifestada pels nostres fills, la psicòloga Cèlia Prat recomana “ser pacients i constants per sobre de tot, així com mantenir la calma en donar les consignes a seguir i les explicacions sobre les conseqüències”. Davant de les agressions lleus, i sempre que l’afectació en relació als altres sigui mínima, Prat aposta per adoptar una actitud d’indiferència, “que facilitarà la reducció de la conducta i, fins i tot, que desaparegui”.

Quan, en canvi, l’agressió no pugui passar-se per alt, la també coordinadora del centre de psicologia AnCel explica que “cal ser contundents aplicant o combinant estratègies com l’anomenat temps fora, que pretén que l’infant reflexioni allunyat de tot estímul; la sobrecorrecció, que té la finalitat de reparar els danys causats amb escreix, o el reforçament negatiu, per presentar una situació no desitjada per l’infant quan aquest emeti la conducta agressiva”.

En qualsevol dels casos, precisa la psicòloga Prat, “els pares han de tenir ben clar que no han de complaure aquelles demandes de l’infant que hagin sigut formulades a través de comportaments poc admissibles”. Prat recomana consultar un professional de la psicologia “sempre que el control d’aquests episodis es compliqui mínimament”. Actuar a temps és clau per acostar-se molt més a la solució.