Canvis ( i 6): nous uniformes

I ja per acabar aquesta sèrie d'articles estivals en què he repensat alguns aspectes quotidians de la vida familiar em contradiré. Sé que fa bastants mesos vaig fer un article carregant-me l'obligatorietat de l'uniforme. Però ara, sota l'ombra redundant d'una ombrel·la, i amb una copa de vermut del Matarranya a la mà per brindar per l'estiu 2013, he pensat que estava equivocada.

Uniformes del segle XXI

El que em costa d'empassar és l'uniforme Torres de Mallory a què estan sotmesos els nens i nenes d'aquest país. Som al segle XXI i no cal emular els estudiants del segle XIX. Tenim a l'abast tanta tecnologia que és una frivolitat no incorporar-la i només caldria acoblar-la en els universals texans i samarretes. Per començar, i pensant en els adolescentis comunis de l'educació secundària, pactaria amb el senyor Google un preu ajustat per les seves ulleres màgiques, aquelles que fan fotos i projecten imatges. El monopolitzador de la tecnologia hauria de fer una versió pròpia perquè les ulleres projectessin en streaming el dia a dia de les oficines d'ocupació cada vegada que el subjecte, a classe, s'adormís o enfoqués la seva vista al sostre o al mòbil suposadament apagat o al cul de la persona objecte de desig. Unes imatges de la senyora Merkel també serien prou convincents. Tot i que, pel que fa al mòbil, el teixit duria un inhibidor de senyal infiltrat, a banda d'estar proveït d'una alta capacitat per neutralitzar olors corporals agudes, una prestació imprescindible en qualsevol congregació d'alumnes de més de 12 anys.

Però no tot està pensat per als més grans. La versió hivernal per als nens d'educació infantil incorporaria un mininetejaparabrisa a l'altura del nas que eliminaria els mocs de manera còmoda i radical. I per a la versió d'estiu (casals inclosos) una dutxa que, coordinada amb un sensor a la porta de l'escola, higienitzaria el nen abans de ser lliurat als seus progenitors. La dutxa es podria personalitzar segons les necessitats (genolls negres, peus pudents, macarrons de suor a la sotabarba...) i si es demanés amb prou temps també s'ampliaria l'oferta als alumnes de primer cicle de primària.

Més ginys

Per a les situacions dubtoses tipus "la mestra em té mania" l'uniforme aniria equipat amb un micro i una gravadora que enviaria la informació registrada al núvol per ser consultada sempre que fos necessari. Una utilitat també aplicable a les situacions tipus "ai, ara no recordo què tinc de deures". I no cal dir que al botó del pantaló o faldilla (que l'alumne triï el que més li abelleixi) hi hauria camuflat un GPS per localitzar l'element en cas de pèrdua o distracció en la ruta de camí o tornada al centre escolar. El GPS, però, tindria una funció suplementària. Cada peça del material escolar aniria equipat amb un xip personalitzat, que se sincronitzaria amb el GPS per facilitar-ne la localització en cas de pèrdua o oblit voluntari o involuntari. I, pel que fa a la samarreta, emetria uns raigs que mesurarien el grau de contorsionisme de la columna i que activaria una mínima i inofensiva descàrrega elèctrica en cas de desviament de la posició recomanada per l'OMS.

Són alguns suggeriments, esclar, que cedeixo de manera gratuïta als emprenedors com la meva amiga Gisela, una heroïna que prova de contribuir a la remuntada de la minsa indústria tèxtil catalana. Només amb una condició, que tot sigui fabricat en versió antitaques.