Canvi d'armari

És tot just un dia com avui que et decideixes a fer canvi d'armari. Un dia com avui que revestint-te d'esperit transformes les habitacions en un camp de batalla on les restes d'un estiu que ha passat volant et planten cara, tossudes, disconformes amb el seu destí d'haver de tornar a l'altell fosc amb l'olor de resclosit que les espera. És un dia com avui que tot buidant calaixos et trobes amb aquella samarreta per estrenar que has estat buscant com un desesperat tots aquest mesos de calor, quan et preguntes en què estaves pensant el dia que et vas comprar aquella camisa, quan et negues a llençar aquells pantalons per segon any consecutiu jurant-te que l'estiu que ve segur que t'entraran, quan te n'adones que tens quatre banyadors iguals i que els teus mitjons preferits han decidit triar camins diferents i inescrutables.

És un dia com avui que deixes per al final l'armari del nen, convençut que la feina serà molt menys feixuga. Un dia com avui que t'adones de la seva habilitat per deixar feta un nyap la roba més cara i la més lluïda (la que tu vols que es posi i ell no, perquè ens entenguem) mentre que aquell coi de samarreta de Bob Esponja la té impecable, el molt podrit, que ja em diràs tu com s'ho fa perquè no se l'ha treta ni per anar a pixar. Però de totes maneres, si ets just, encara hi ha un segment del seu vestuari que et fa més malícia. És aquell que miraculosament està en bones condicions, que de manera estranya no té cap llàntia d'oli a la pitrera o cap estrep a la màniga. No, són peces que a primer cop d'ull semblen reutilitzables, és roba que fiques cofoi als prestatges pensant que aquesta tardor potser no caldrà fer aquell temut viatge exprés a la botiga de roba i haver d'empaitar-lo per les plantes de moda jove mentre ell s'amaga als emprovadors de senyores. Llàstima que l'experiència de molts canvis d'armari et faci suposar què passarà si mires d'emprovar-li tota aquesta roba. Aquesta roba impecable haurà de ser retirada, perquè la goma dels calçotets gairebé li gangrena la cintura, el taló dels mitjons li arriba a la meitat de la planta del peu, la samarreta és ara un top i els camals dels pantalons li arriben a mig turmell com si fos Michael Jackson.

Sí, és un dia com avui que et decideixes a fer canvi d'armari i tot fent-lo, suat i amb mal de peus, t'adones, encara més, que el teu nen s'està fent gran massa de pressa.