Càncer de mama: cribratge

Les dones reben, a partir dels 50 anys, la recomanació de fer-se mamografies periòdiques per detectar un possible càncer de mama. Però rarament se'ls explica la veritable eficàcia i els possibles efectes secundaris del cribratge. 

Perquè un mètode de cribratge sigui eficaç, cal que tingui una alta sensibilitat (que detecti tots els càncers) i una alta especificitat (que no doni falsos positius). Cal que la malaltia tingui un tractament, i que aquest tractament sigui clarament més eficaç quan la malaltia es detecta precoçment. I cal demostrar que, aplicat a una població, el cribratge realment disminueix la mortalitat (o, més exactament, la retarda; perquè al final tots morirem igualment).

Fa sis anys, els doctors Gotzsche i Nielsen, del Centre Cochrane escandinau, van revisar set estudis científics fets a diferents països amb un total de mig milió de dones. Podeu llegir les seves conclusions a www.bibliotecacochrane.com/BCPGetDocument.asp?DocumentID=CD001877 . De 2.000 dones que es fan mamografies periòdiques durant 10 anys, una viurà més. Un dels estudis, a Suècia, ho explica com "dos dies més de vida per cada dona que es fa cribratge durant deu anys". Només en anar a fer-se la prova ja ha perdut més de dos dies. A canvi, hi haurà un sobrediagnòstic: en 10 d'aquelles 2.000 dones es descobrirà un càncer que serà tractat amb cirurgia o quimioteràpia, però que, sense cribratge, no s'hauria detectat mai perquè el seu comportament és benigne. I, a més, hi ha els falsos positius. Una de cada deu dones patirà una falsa alarma, freqüentment seguida d'una biòpsia. I l'ansietat provocada per aquesta experiència pot provocar importants dificultats psicològiques durant mesos.

Els autors van elaborar un model de full informatiu que proposen repartir entre totes les dones perquè puguin decidir amb coneixement de causa si volen fer-se o no una mamografia. Es pot llegir aquí (hi ha versió en castellà): http://www.cochrane.dk.L'actualització del 2012 (en anglès o francès) és encara més negativa. Paradoxalment, els avenços en el tractament del càncer de mama han fet que el cribratge perdi la petita eficàcia que tenia: diagnosticar i tractar la malaltia precoçment ja no és gaire millor que esperar que la dona tingui símptomes i consulti espontàniament el seu metge. Per tant, ja no sembla raonable acudir al cribratge del càncer de mama. Probablement, encara passaran uns anys fins que les autoritats sanitàries decideixin posar fi als programes de cribratge. Sempre costa reconèixer un error i un programa que dóna feina a centenars de persones i costa milions d'euros té la seva pròpia inèrcia.