Aquesta és una pregunta que a vegades ens hem de fer i ensenyar a fer-se als nostres fills. És una pregunta necessària perquè els pronoms no s’acaben en el jo i perquè compartir vivències amb els altres no significa que puguem anar explicant les nostres penes i alegries a tort i a dret, ni donar la nostra opinió sobre tot en tot moment. Abans de dir determinades coses a determinades persones, preguntem-nos si és pertinent dir-ho i quins efectes podem causar. I tinguem ben present que les experiències personals són subjectives i els altres no tenen per què tenir les mateixes vivències i percepcions que nosaltres, ni ensopegar amb les mateixes pedres que nosaltres.
Una coneguda va comunicar a una amiga que se separava el dia abans que l’amiga es casés. Ho va fer amb cert desconsol i, ves per on, tot just un mes després ja s’havia reconciliat amb l’exparella. ¿Calia comunicar-ho en aquell moment? ¿Calia explicar-li el drama el dia abans del seu casament? ¿Cal aixafar la guitarra amb les nostres penes a qui es prepara per viure una gran alegria? ¿Cal que expliquem els nostres somnis frustrats a qui es disposa a estrenar un somni? ¿Els nostres desenganys amorosos a qui enceta il·lusionat una nova relació? ¿Les nostres prevencions vers l’enamorament als enamorats? ¿Els defectes d’una persona a una altra que se l’estima o l’admira? ¿Com trobem d’horrorósun lloc a qui ja té els bitllets per anar-hi? La meva resposta és no. Sóc partidària d’estalviar disgustos innecessaris als altres, de no estroncar-los determinades alegries amb les nostres penes, de no frustrar les seves il·lusions amb els nostres desenganys, de no predisposar-los negativament cap a persones o coses amb les nostres aversions.
No m’agraden els especialistes a aixafar la guitarra i miro de no fer-ho jo. Hi ha coses que s’han de dir, que són d’una transcendència tan gran que no les podem callar o amagar. Però les hem de dir només a qui correspongui saber-les, a qui pugui estar-ne directament afectat i se n’hagi d’assabentar necessàriament i urgentment. Tret d’aquests casos, millor compartir les alegries amb qui sabem que se’n podrà alegrar i les penes quan sabem que no causarem una tristor excessiva o inútil que ens hauríem pogut estalviar.
