Cadena de coneixements

Que bonic que els membres d'una unitat familiar es passin els coneixements els uns als altres! Jo, gràcies als meus sis germans, vaig saber moltes coses valuoses que no havia de fer (no admetis mai haver robat un boli) i d'altres que sí (confessa que ha estat el teu germà qui no ha rascletat la pinassa de fora de casa). I ara m'entendreixo quan observo que els tres menors d'edat que tinc a càrrec han activat aquesta mateixa cadena de coneixements.

Estètica

El primer que arriba imposa i la gran dels tres menors d'edat (MEC) va establir unes bases clares sobre què és i què no és un adolescentis comunis . Ella va lluir una mateixa dessuadora durant tot un curs (amb breus i dramàtiques pauses perquè passés per la rentadora) i ara el mitjà no es treu una altra dessuadora, diferent, però igual en ús i utilitat: anunciar que la infantesa ha passat a millor vida. Per desgràcia meva també s'expliquen els uns als altres que durant un temps cal marcar territori hormonal a base d'encolomar penjaments i regalar cares de fàstic a la seva progenitora. Però com que el mitjà se sent una mica en fals amb tants canvis, aprofita que té algú per sota i l'alliçona amb el que pot. Per exemple, com lluir una gorra de gairell amb la visera fent un angle de 100º amb el serrell. Al petit no li agraden les gorres de visera plana, però se'l mira absorbint cada gest. Sap que un dia tot allò li serà útil. Igual que li ha estat útil aprendre del seu germà que el millor lloc per guardar els mitjons és a l'espai entre la paret i el llit. O que pots dur els mateixos calçotets durant 3 dies seguits, o fins i tot una setmana, sense ser detectat. I, sobretot, que l'espai de roba que hi ha a l'altura dels genolls només té una funció: ser destruïda tirant-se per la primera superfície dura que pugui trobar.

Gestos

A mi que s'expliquin els secrets de com desterrar els cinturons del seu vestuari no em fa ni fred ni calor, però admeto que no suporto que dediquin les neurones a ensenyar i a aprendre coses com llançar-se al sofà un segon després d'alçar-se de taula. O a amagar-se al lavabo quan haurien d'estar desparant. Són gestos que es van passant els uns als altres. Un comença i la plaga bíblica ja no té aturador. Sé que per a ells són bots salvavides, però a mi em treuen de polleguera. Vam comprar un bonic armari per guardar-hi abrics, jaquetes i motxilles, i sé que s'han dit que allò és una mania persecutòria de la seva progenitora. I s'imiten i es cobreixen i es passen informacions valuoses, com ara que al fons de l'armari hi cap de tot, com les bosses de gimnàstica, els fulls en brut que han fet servir per fer els deures i tot el que sigui molest per a la visió d'un adult. I això sí que no.

Utilitats

Però altres vegades el que es diuen els uns als altres és certament útil: que ni se t'acudeixi dir que Justin Bieber t'agrada, no posis a la llista dels Reis que et portin una tele per a l'habitació, com saber passar una cançó al trasto que reprodueix música i no electrocutar-se, tenir valor per arrancar-se una dent sense desmaiar-se, aprendre a cordar-se les sabates en menys de 15 minuts, o que si sents un mareig dins el cotxe has de pronunciar la paraula màgica, "bossa", abans no sigui massa tard. Els fills únics tenen molts avantatges, hi estic d'acord, però es perden tot aquest pou de saviesa.