El mateix hospital va derivar el petit Lluís, amb 3 mesos, a un Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP). Havia passat els primers tres mesos de vida ingressat, però no li sabien fer un diagnòstic de què tenia. Amb tot, els metges tenien clar que un CDIAP l'atendria bé. "Sortíem de l'hospital el 6 de setembre del 2001, i tres dies més tard, ja teníem visita al CDIAP", recorda la mare, Blanca Peribáñez.
Fins que el Lluís va fer els 4 anys, hi va estar anant cada setmana. Al principi, hi anava dues hores a la setmana amb el fisioterapeuta. Més tard, una hora amb el fisioterapeuta i una altra amb el psicopedagog. L'últim any, dues hores amb el psicopedagog. "Hi vam estar molt bé els quatre anys, perquè, a més de les tècniques que els pares necessitàvem aprendre per ajudar el Lluís a caminar, els professionals ens donaven suport psicològic -recorda la Blanca-. De fet, quan et neix una criatura amb dificultats, els pares necessitem molta ajuda també, i al CDIAP nosaltres la vam trobar".
Aquest suport psicològic era involuntari, per dir-ho d'alguna manera, perquè l'atès era el Lluís. "Recordo un dia que el fisioterapeuta es va adonar que el Lluís no hi veia gaire". Mira que havia arribat a tenir revisions, el Lluís, mira que els pares no li treien la vista de sobre, però va ser el fisioterapeuta del CDIAP qui es va adonar que el Lluís, amb 8 mesos, tenia hipermetropia. "I ho va encertar perquè tenia 7 i 8 diòptries a cada ull, i aquest fet, per si sol, ja li dificultava la vida diària".
Avui, el Lluís té 10 anys i la família té un diagnòstic tancat de la seva malaltia. Té la síndrome de Sotos, una malaltia genètica que provoca malformacions, problemes visuals i respiratoris, dificultat amb el llenguatge, psicomotrocitat retardada i retard mental. Durant els anys que el Lluís va anar al CDIAP no van saber mai què tenia exactament, però això mai no va ser cap problema per als professionals del CDIAP que l'atenien. Tot el contrari. Als pares els deien més d'una vegada que per més que sabessin què tenia exactament, per més que coneguessin l'etiqueta, res no canviaria la realitat de la criatura.
Experiències personals
Per tot plegat, quan a Vilanova i la Geltrú es va obrir el segon CDIAP (www.cdiapgarraf.cat/), la mare, Blanca Peribáñez, es va oferir per fer una xerrada per a les famílies. "Volia fer-los arribar la meva experiència amb una criatura discapacitada, perquè penso que pot servir per als pares que s'hi troben de cop i que s'hi han d'enfrontar".
Hi ha famílies que tenen notícia per primera vegada del CDIAP per la llar d'infants. N'hi ha que, amb el permís dels pares, demanen que un professional del CDIAP observi el comportament d'una criatura o altra. I és que mestres, pediatres i treballadors socials poden derivar els infants a un CDIAP. També s'hi poden presentar les famílies pel seu compte, de manera voluntària, sempre que recorrin al CDIAP que els correspon pel municipi on viuen. De fet, els destinataris d'un CDIAP són la població infantil que manifesti trastorns però també les famílies, que poden adreçar-s'hi per consultar informació sobre el desenvolupament del seu fill o que només necessiten suport en la criança.
En un CDIAP es trobaran diversos professionals, com ara neuropediatres, que participen en el diagnòstic i valoració inicial, treballadors socials, psicòlegs clínics infantils, logopedes i fisioterapeutes. Per norma, els CDIAP han d'atendre les criatures d'entre 0 i 6 anys, i dins d'aquest grup, prioritzen els trastorns greus entre 0 i 3 anys. D'altra banda, els professionals del CDIAP treballen en xarxa. Això vol dir que es coordinaran amb el mestre de l'escola de l'infant, amb el pediatre i amb qualsevol altre professional. La idea és aconseguir conjuntament el mateix objectiu. A més de tot això, els CDIAP es dediquen a assessorar la població amb criatures entre 0 i 3 anys, i per això organitzen xerrades sobre criança, especialment en espais com llars d'infants o ludoteques.
A través dels CDIAP es pot fer una radiografia de les preocupacions de les famílies catalanes amb criatures petites. Tal com indica el departament de Benestar Social i Família, durant el 2011 un total de 33.955 infants entre 0 i 6 anys van rebre atenció precoç als 86 CDIAP de Catalunya. Justament aquesta xifra suposa un 10,5% més respecte al 2010. Al CDIAP del Garraf, per exemple, els trastorns per dèficit d'atenció són els més consultats (un 39% dels demandats). Després se situen els trastorns del llenguatge (35%); els trastorns motrius (20%) i altres trastorns diversos (emocionals, riscos socials o biològics), amb un 6%.
Mentrestant, Blanca Peribáñez no para de recordar la vàlua dels professionals del CDIAP. Els considera un suport en els passos evolutius del seu fill Lluís. "Vam acabar mantenint-hi una relació molt estreta. Encara recordo un dia que el Lluís va patir un atac epilèptic davant del fisioterapeuta. Ell mateix va moure tots els fils per derivar-nos urgentment a l'Hospital Sant Joan de Déu". Tota aquesta experiència, la Blanca la va recollir en el conte Avui en faig 5 (Ed. El Cep i la Nansa).
