PALOMA ARENÓS

Buscant la fórmula perfecta

Les extraescolars 'regalen' temps però poden estressar. Combinar-les amb la conciliació familiar és complex

Ala sortida de l'últim dia d'escola, Laura Agustín, Sònia Casol i Emma Pastallé, totes tres amb fills a quart de primària i primer d'ESO -i amics entre ells- han engegat un debat. Com s'han organitzat les extraescolars durant tot el curs i què faran per al vinent. La Laura, mare de la Laia i del Sergi, ho té clar: "Hi ha una època a la vida com a pares en què som, senzillament, taxistes i ens hem d'organitzar bé per portar els fills d'una extraescolar a l'altra. I després -diu somrient amb resignació- ja només serem cuiners". La Sònia i l'Emma li donen la raó.

Totes tres sabadellenques porten els fills petits i una filla gran a fer handbol a Sant Quirze del Vallès des de fa uns cinc anys. Les dues famílies s'organitzen per combinar-se l'anada i la tornada al poliesportiu de la ciutat veïna. "Si no, no podríem arribar-hi perquè els horaris de la feina se'ns solapen. De vegades és una mica estressant coordinar-ho tot", expliquen. La Laura reconeix que, de tant en tant, també ha de tirar de família i amics per assumir el difícil equilibri entre horari laboral i extraescolars dels seus fills. "La nena fa anglès a l'escola i una mica de reforç dels deures i ball, en dos centres externs. Per sort, s'ho passa molt bé i em demana d'anar-hi. I aquesta estona em permet una mica de temps per fer feina o gestions pendents", reconeix.

Les extraescolars, juntament amb la conciliació familiar i laboral, suposen una fórmula complexa de difícil equilibri. I quan es té més d'un fill i no hi ha el suport dels avis o d'altres parents, els pares se senten funambulistes sense xarxa a sota. La psicopedagoga Sònia Arnal detalla que les extraescolars "estan encaminades a procurar la formació integral de l'alumne tant en la millora de la seva cultura, com en l'ús del temps lliure i la seva forma física". Són unes activitats, reconeix, que aconsegueixen despertar inquietuds entre els nens, reforçar els coneixements en alguna àrea determinada, fomentar la creativitat i desenvolupar valors. "Per això és tan important escollir la més adient per a cada infant, sempre tenint en compte la seva opinió i mirant que no desequilibri l'engranatge laboral i familiar". Segons aquesta experta, "és clau que fora de l'horari lectiu la criatura aprengui divertint-se i que al mateix temps es desfogui i es distregui de les seves obligacions i feines diàries. Si va forçat, s'ho passarà malament i li costarà més aprendre", raona.

Nens multitasques

Aquest sembla que no és el cas de la Sara Gancedo, de 7 anys, de la Mariona, de 5, i del Pol, de 3. Tres germans que, tot i la seva edat, fan un mínim de dues extraescolars diferents setmanals (els més petits) i fins a quatre, la més gran. "El curiós és que són ells els que ens demanen de fer-les, ja que són uns nens que s'apassionen molt i ho viuen amb intensitat. De fet, quan alguna vegada hem intentat treure'ls de l'extraescolar perquè no ens anava bé logísticament o no ens agradava com estava funcionant, ens ha suposat un sobreesforç", reconeix l'Anna, la mare. La setmana extraescolar durant aquest curs ha arrencat dilluns acompanyant la Sara i la Mariona a música i després deixant el petit a anglès, a uns 300 metres de distància. "Ho fem sempre a peu, però m'emporto el cotxet doble perquè el Pol i la Mariona se'm cansen molt. I és molt útil per carregar motxilles i l'instrument", assegura l'Anna. Dimarts els dos petits fan piscina molt a prop de l'escola. Dimecres la Sara torna a música i assaja violí i els altres van a anglès. Dijous descansen. Divendres la gran ha fet patinatge a l'escola i dissabte al matí practica hípica a Sant Quirze del Vallès. A la tarda, les dues filles grans van a l'esplai. I com s'organitza aquesta família? "Com que treballo de dijous a diumenge, les extraescolars fins dimecres les assumeixo jo, la resta el pare i, quan no podem perquè se'ns solapen les feines o hi ha altres gestions per fer, tirem de la meva mare, que, per sort, sempre és un recurs", apunta l'Anna.

L'antropòloga colombiana Orfelia Garcés argumenta que "en una societat amb uns horaris laborals fins tan tard, amb famílies soles, sense avis i amb una escola que sovint acaba a dos quarts de cinc, les extraescolars acaben esdevenint la solució gairebé per obligació. I no hauria de ser així". "Lamentablement -diu-, hi ha pares que han d' aparcar els nens en activitats que no els interessen gaire, però que els van bé per horari, fins que puguin recollir-los. I si no, han de tirar de cangur. Tot plegat suposa una inversió enorme de diners i temps", detalla. "Per això crec que hauríem de recuperar el comadreo i el banc del temps. Els pares s'han de poder organitzar i ajudar-se entre ells, tornar a ser una comunitat d'intercanvi: tu et quedes el meu fill a casa i jo després els ensenyo anglès, per exemple".

A inici de curs, la Sara, la Mariona i el Pol Gancedo es feien un embolic amb tantes activitats. Els pares van decidir fer un calendari de la setmana amb fotos de les extraescolars que tocava a cadascú. "El vam penjar a sota de la seva motxilla i així cada matí miràvem quin dia era i quina cosa tocava. Ha estat molt pràctic. Ara tot va rodat", apunta satisfeta. La parella ja planifica quines activitats faran el curs vinent.

Tria i caràcter

Per tal de decidir quin tipus d'activitat és el més adient per als fills cal tenir en compte diversos factors, com la seva personalitat, gustos i habilitats. "Per a un nen tímid, per exemple, el més adequat és que faci activitats que es desenvolupin en grup. El teatre, el ball… són molt recomanables, ja que els obliga a relacionar-se amb la resta de nens i nenes i potenciar la companyonia", recomana Sònia Arnal. En canvi, si es tracta d'un escolar molt actiu podrà desenvolupar activitats "esportives d'equip que l'ajudin a alliberar tensions i autocontrolar-se en situacions diverses". Per contra, si el fill no és gaire actiu, el millor serà que practiqui esports individuals, "ja que l'obligarà a esforçar-se més: la natació, l'hípica, l'esquí...". I si és molt creatiu, la psicopedagoga suggereix classes de manualitats, pintura, art, música, fotografia o escriptura.