Bojos pel patinet

És una joguina o un mitjà de transport? Totes dues coses, si fem cas del que diuen la colla de nens i nenes que cada dimecres es troben a Tarragona per jugar a l'aire lliure. Han descobert un lloc on poden córrer sense molestar ningú, on van amb el patinet amunt i avall i no han de patir per esquivar cotxes o persones. Mentrestant, les mares prenen un refresc a l'ombra. "Ja no els hem de vigilar gaire, ara que són més grans -expliquen-, perquè tenen molt de domini del patinet, i gairebé no cauen mai. Abans, quan eren més petits, sí que havíem d'estar més atentes, però ara fins i tot s'han inventat jocs com el futbol-patinet".

Però la resta de dies també el solen agafar: "Els meus em demanen el patinet quan hem d'anar a alguna banda i els fa mandra caminar, i a mi també em va bé que l'agafin, perquè així fem més via. Però també me'l demanen quan quedem amb els amics de les pistes", comenta una mare de la colla.

A "les pistes", que és com anomenen el lloc de trobada, s'hi ajunta canalla de 3 fins a 8 anys, i a mesura que han anat creixent també ho ha fet la joguina per córrer. De petits, tots anaven amb la moto sense pedals. A partir dels tres anys ja van començar a aparèixer els primers patinets, de tres rodes. I quan els més grans van fer els cinc, els reis van portar els patinets de dues rodes i fre. Ara, les pistes són com el catàleg d'una botiga d'esports: n'hi ha de totes les marques i models. Molts també tenen bicicleta, però no la solen portar: "Al maleter no ens hi cap, i aquí a les pistes, els agrada més el patinet. La bici l'agafem si hem d'anar a fer un volt amb els de casa, o de vegades per anar a comprar, però no la tenim tant a mà com el patinet, que és pràctic, perquè es plega i ocupa poc espai, i a ells els agrada molt, perquè els permet anar ràpid, alhora que se senten segurs", explica una de les mares. "Sí, sempre l'hem de portar al maleter. Pot ser que algun dia no el vulguin. Però si apareix algú altre amb el patinet i ells no el tenen, no triguen ni cinc segons a demanar-nos les claus del cotxe per anar-lo a buscar. És com una mena de contagi", explica una altra mare.

Joguina evolucionada

Aquesta febre pel patinet no és una moda recent. Els infants del segle passat ja hi jugaven, com recorda Josep Maria Joan, director del Museu del Joguet de Catalunya, a Figueres: "Aquesta joguina la localitzem a principis del segle XX. Abans les coses entraven més a poc a poc, feien forat, marxaven, tornaven a entrar… El patinet formava part del grup de joguines que els nens feien servir per jugar a l'aire lliure: cèrcols, bitlles, tricicles… Per això el patinet és molt representatiu del moment, com a objecte de joc que totes les famílies podien tenir, ja fossin benestants o més humils. Fins i tot tenim algun patinet que se'l va fer el mateix nen".

Aquests primers patinets, que a les fotos semblen pesants, perquè eren fets de fusta, en realitat no ho eren tant, com explica Joan: "No ho eren gaire, havien de poder suportar el pes de l'infant però també havien de ser prou lleugers perquè el pogués fer servir sense gaire esforç. Els espais no estaven condicionats com avui dia, els nens jugaven al carrer i, quan passava un cotxe, el joc s'aturava per deixar-lo passar. El que sí que va marcar una petita revolució va ser la introducció d'un passador que permetia plegar el manillar. Va ser un enginy molt senzill de principis del segle passat però va suposar un avenç fantàstic".

I per què hi ha tants retrats antics de nens o nenes dalt del patinet? El director del Museu del Joguet explica que era un truc de fotògraf: "Els retratistes necessitaven que l'infant s'estigués molt quiet per aconseguir que la foto sortís bé, perquè no tenien la tecnologia fotogràfica actual. Per això els donaven un cèrcol, un cavall de cartró o un patinet. El nen o la nena els havia d'aguantar, i d'aquesta manera es quedava en una postura immòbil. La posició tradicional dels nens retratats amb el patinet és amb un peu a sobre de la superfície de fusta, l'altre a terra i les mans recolzades sobre el manillar".

Pros i contres

"La segona gran revolució del patinet va tenir lloc als anys 80. En aquella època es va viure un autèntic boom -explica Joan-. Llavors ja fabricaven els models actuals, d'alumini, molt lleugers. Estaven de moda, fins i tot els regalaven a les caixes d'estalvis".

Els nens van acollir aquella moda revifada amb passió, i l'any 2001, el pediatre Carlos Paredes, president de la Fundació Valenciana de Pediatria, alertava que "el fenomen del patinet" podia donar lloc a lesions pròpies de la joguina, com ara fractures en braços i cames o trencadissa de dents per les "caigudes de morros". En aquell moment recomanava que el patinet no es fes servir abans dels 8 anys.

Ara, dotze anys després, aquesta joguina segueix despertant bogeria entre els nens i nenes, però Paredes es mostra convençut que les coses han canviat: "Ara ja no és igual que en aquell moment. Penso que han canviat els patinets, els pares i fins i tot els nens. Em fa l'efecte que els infants han madurat i fan servir el patinet de manera més racional. També és més habitual que es posin les proteccions. Abans hi havia moltes lesions de colze, i ara no n'hi ha tantes. Considero que els sis anys ja és una edat correcta per anar amb el patinet".

Pel que fa als beneficis d'aquesta joguina, el pediatre explica que afavoreix la motricitat, i aquesta és una condició per a l'activitat física i mental, per al desenvolupament harmònic del cos i la millora del sistema cardiorespiratori, muscular i metabòlic. "Una activitat curta, diària i intensa és millor que una activitat ocasional i perllongada, quan se solen produir el major nombre d'accidents. De totes maneres, qualsevol activitat física és bona si amb això restem hores de televisió o videojocs. Xutar una pilota, aprendre a anar amb patinet o pedalar amb la bici són, al capdavall, activitats preesportives, i els pediatres hem d'insistir molt en això", assegura Paredes.

Un èxit de vendes

Que el patinet està vivint un moment d'èxit ho corrobora també Sonia Escartín, responsable de selecció de producte de la cadena Imaginarium: "Efectivament, el patinet de tres rodes ha estat un èxit de vendes, i encara ho és. El model d'Imaginarium va sortir al mercat l'any 2006, i des de llavors pràcticament no ha canviat, només n'hem variat lleugerament el color. Considerem que és un producte força rodó, perquè permet molta estabilitat a l'infant, la base per als peus és una mica més ampla i té una estètica ben trobada, amb una roda de recanvi i, fins i tot, una caixa d'eines. El nostre target és dels 3 als 7 anys, i és un inici per a l'skating dels més petits".

A les pistes ja s'hi han començat a veure alguns patins en línia i algun monopatí, però encara no s'han arraconat els patinets. La colla dels dimecres hi segueix fidel.