La pitjor mare del món

Benvolguda J. K.

Benvolguda J. K. / GETTY Zoom

Em dic Anna Manso i a més de ser the worst mother of the world, pertanyo al teu gremi i també escric llibres per a nens i joves. Avui m’adreço a tu per dos motius. Un, per compartir una celebració comuna. Avui és el dia de la literatura infantil. És el nostre dia! Et convidaria a brindar plegades amb vermut del Matarranya, però, ai!, ets una mica lluny. El segon és per transmetre’t el meu agraïment sincer. I la meva enveja, igualment sincera.

Els MEC i la lectura

Dels tres menors d’edat que tinc a càrrec (MEC), només un ha mostrat un interès sincer per la lectura. Els altres dos van fent, però l’entusiasme el dediquen a altres objectius vitals, com exercir de DJ feministes o convertir-se en surfers llegendaris. Amb ells he provat mil estratègies i últimament m’he passat al front del JTFPQSQ: Ja T’ho Faràs Però Que Sàpigues Que no podràs estudiar allò tan maco que has triat si no llegeixes. O ho podràs fer però seràs un mediocre. Ja T’ho Faràs Però Que Sàpigues Que et perds la possibilitat de practicar l’esport de pensar i elaborar idees pròpies en silenci, cosa que als productors de reality shows els interessa molt que no facis. Ja T’ho Faràs...

El MEC número 3, en canvi, quan agafa un llibre... llegeix! Però els llibres gruixuts se li resistien. I volia llegir el teu Harry, però no s’hi veia amb cor. Fins a aquest Nadal. En dos mesos s’ha empassat els dos primers llibres de la saga i ja ha encetat el tercer. I fins i tot se l’endú al metro! Al metro! He de fer grans esforços per no fer-li 1.245 fotos llegint. I dissimulo la meva emoció tant com puc perquè no es pensi que té una progenitora desequilibrada. O que no s’ho pensi tant. He pensat que t’agradaria saber-ho, i també explicar-te que la fita em genera sentiments contradictoris.

Allò que llegeixen els nens

A casa, la primera que es va llegir els teus llibres va ser servidora. Sempre n’he sigut una gran defensora. Però quan sento que la teva saga crea lectors l’afirmació em rebenta. Repeteixo, no perquè pensi que els teus llibres no tenen prou mèrits, sinó perquè jugues amb avantatge.

No saps la sort que tens de viure en un país civilitzat. Aquí ens ho pensem, que ho som, però és mentida podrida. Els països civilitzats saben que cal cuidar i promocionar la literatura infantil i juvenil. I millor si és del país. En anglès teniu un verb que és una mica cursi però que em té el cor robat: to celebrate. I vosaltres celebreu els autors de literatura infantil i juvenil patris a tort i a dret, perquè al teu país es vol donar un missatge nítid: la literatura adreçada a infants i joves importa, i també importa molt que sigui escrita per autors locals. Aquí no. Aquí, per començar, la literatura infantil i juvenil importa un rave. I, a sobre, el que ve de fora sempre es considera millor. Les editorials compren drets a l’estranger i no venen gairebé cap dels nostres llibres. És difícil, diuen. Coi!, em dic jo, doncs feu com les cultures anglosaxones i no compreu tant... Ja ho veus, benvolguda J. K., em moro d’enveja per tu, perquè tot i suar la cansalada per arribar a publicar, quan ho vas aconseguir el sistema t’anava a favor. I jo me n’alegro, però també m’alegraré el dia que algun autor català aconsegueixi crear lectors a escala mundial i una progenitora espantosa li adreci una carta de sincer agraïment.

J. K., et guardo una ampolleta de vermut del Matarranya i, quan ens vegem, l’obrim plegades. Mil gràcies.