MÒNICA L. FERRADO

Barrar el pas a les drogues

El diàleg pot evitar situacions de risc. A tocar de l'adolescència cal començar a parlar-los dels perills de les drogues

Aquest estiu, per les festes de molts pobles, més d'una família es llevarà al matí amb algun adolescent amb el cap dins la pica del lavabo, marejat i amb ganes de vomitar. Els pares es preguntaran què ha pres la seva criatura, si allò és un fet esporàdic o si s'acaba d'obrir la porta a un veritable perill. També dubtaran si cal mirar cap a una altra banda, esbroncar-lo o seure i parlar-ne.

El diàleg sempre és la millor opció. Però, com s'ha d'enfocar? D'entrada, el moment per començar a parlar sobre drogues ha de ser molt abans que arribi aquesta escena. "A partir dels 12 anys se'ls hauria d'explicar amb franquesa què són les drogues, perquè se les acabaran trobant. Se'ls ha de dir que en algun moment algú els n'oferirà i no serà un desconegut, sinó una persona de l'entorn, segurament un amic, que les hi oferirà per compartir la curiositat i les ganes d'experimentar i que, com un cant de sirena, els prometrà experiències agradables", planteja Pep Matalí, coordinador de conductes addictives de l'adolescent del servei de psiquiatria i psicologia de l'Hospital de Sant Joan de Déu.

Fins aquí, la introducció a la conversa. A continuació, la part més delicada: exposar-ne els riscos i les conseqüències. "És la més difícil de plantejar perquè un adolescent, de manera natural, se sent invulnerable i pensa que les coses dolentes només els passen als altres", explica Marta Torrens, psiquiatra i directora d'addiccions de l'Institut d'Atenció Psiquiàtrica i Addiccions (IAPS) de l'Hospital del Mar. Explicar-los que poden acabar enganxant-s'hi i convertint-se en addictes, que se'n ressentirà la seva salut, no els convenç. Parlar de les conseqüències a llarg termini no té sentit quan se senten joves per sempre.

Però hi ha una manera de tocar-los la fibra sensible: parlar dels problemes que es poden trobar immediatament. "Cal posar l'èmfasi en els efectes que es patiran tot just consumir la substància: «Pot ser que et maregis, que vomitis, pots fer coses que et facin quedar en ridícul, pots perdre la nòvia, els amics poden riure's de tu, pots tenir un accident, si et gastes els diners en això no en tindràs per viatjar...»", proposa Matalí.

Els guais no en prenen

A banda de fer tot el possible per evitar que en consumeixin, els experts també recomanen posar al seu abast informació perquè, si finalment en prenen, reconeguin els perills i evitin altres riscos associats. Torrens aconsella que se'ls expliqui que, si mai passa alguna cosa, de seguida s'han d'adreçar a les urgències d'un hospital. També que estiguin alerta si tenen relacions sexuals, ja que sovint el consum de drogues pot anar de bracet del sexe sense protecció.

Una de les coses més complicades és preparar-los per a la pressió que pot exercir el grup d'amics, valora Torrens. Es tracta de combatre el típic prejudici entre els adolescents, segons el qual els guais són els que corren més riscos, i els més prudents els més avorrits. Per Matalí el missatge a transmetre és clar: "Tu hauràs de prendre les teves decisions a la vida, per tu mateix, i aquesta serà una d'elles. Hi ha un moment en què els altres volen fer coses que tu no vols fer; et voldran convèncer, i aleshores has de ser fort". Es tracta, doncs, de donar-li seguretat perquè sigui responsable.

Jugar a ser col·legues per arribar a ells i prendre junts, pares i fills, algun porret o algun cubata tampoc no és bona idea, coincideixen els especialistes. "Si no vols que el teu fill consumeixi, tu tampoc n'has de prendre", diu Matalí. Sovint, l'alcohol i el tabac són presents en l'entorn familiar sense que es tingui consciència plena que també són drogues. De fet, el consum de drogues entre adolescents que més preocupa és el que entre els professionals es coneix com a binge drinking , i entre els joves com a botellón . La meitat dels joves prenen alcohol el cap de setmana, segons l'enquesta nacional de drogues. I d'aquests, un 4% diuen que s'emborratxen tres caps de setmana al mes. Malgrat que en aquestes edats no es pot parlar estrictament d'alcoholisme, el cert és que alguns dels joves que entren en aquesta dinàmica tenen punts comuns amb l'addicte adult.

Quan s'ha de sospitar

El consum no sempre va a més. "Cal tenir en compte que els joves problemàtics, per sort, són minoria", especifica Matalí. Pot haver estat una evidència més del ritual de pas a la vida adulta i quedar-se en no res. Es recomana no magnificar les coses. Però cal estar atents i observar si la criatura està com sempre o si hi ha canvis. "La relació entre fracàs escolar i consum de drogues és directa", explica Matalí. "Els costa més llevar-se, estan més irritables, poden canviar d'amics, menjar menys, dormir més, se'ls enganxa dient mentides i es detecta un descontrol en els seus diners", observa Marta Torrens. Arribats a aquest punt, Matalí aconsella no perdre els nervis ni dramatitzar perquè això conduirà sistemàticament a l'engany. Mai s'ha de fer de policia, ni desentendre's d'ells amb retrets. "Si tens una actitud dialogant sempre vindrà a tu", explica Matalí.

Com més tard, millor

Actualment, l'edat d'inici del consum de tabac, alcohol i cànnabis se situa entre els 13 anys i els 14, segons l'enquesta estatal sobre ús de drogues entre estudiants d'ensenyament secundari (Estudes), amb dades del 2010. Tres quartes parts dels menors de 18 anys han pres begudes alcohòliques algun cop, gairebé un 40% han provat el tabac i un 33% el cànnabis. Segons les dades, el consum de la resta de substàncies, com la cocaïna, l'èxtasi o les amfetamines, és molt més minoritari entre els joves.

No es pot oblidar que tots els menors són consumidors de risc, perquè són individus amb un procés de desenvolupament neuronal encara no conclòs. I els experts també recomanen estar a l'aguait de la farmaciola de casa. "Ha augmentat el consum de medicaments utilitzats com a drogues i això té molt a veure amb la manera com s'educa els nens en relació al consum de fàrmacs", conclou Marta Torrens.