Criatures 23/11/2013

Les Barbies desperten passió (i odi)

La primera Barbie va sortir al mercat el 1959

Trinitat Gilbert
4 min

Aquestes nines de la casa Mattel han estat jutjades com a sexistes, consumistes i capitalistes, però els pedagogs pensen que formen part dels somnis i de la imaginació, i que són una etapa més del creixement de les criatures. Prohibir-les podria provocar el desig desmesurat per tenir-ne.

"Les meves filles van tenir centenars de Barbies, i dic centenars perquè un dia les vam comptar i era així", explica l'Estrella Morales (47 anys), mare de la Maria (16) i de la Marta (13). Totes dues hi jugaven molt de petites, perquè també en tenien els complements. "Ara, d'adolescents, cap de les dues és com una Barbie". És més: "No sé fins a quin punt aquest tipus de nines afecten les nenes reals, perquè tu pots comprar una Barbie a una criatura i no per això s'hi convertirà". Segons el parer de l'Estrella, "el més important és educar la teva filla perquè tingui la seva personalitat pròpia i tant se val si juga amb Barbies com si juga amb Monsters o amb el que sigui".

L'Eva Olivares (29 anys) també tenia centenars i centenars de Barbies quan era petita. "Encara avui les tinc ben desades i en podria muntar una bona botiga", diu. Per l'Eva, el fet de jugar amb les Barbies la va influir de gran. "Em va ajudar a reivindicar-me com a dona". Dit amb altres paraules, quan l'Eva feia que la Barbie anava amb el seu company, el Ken, estava situant la nina al mateix nivell que el nino. Tots dos treballaven, passejaven, anaven al cinema, se n'anaven en cotxe. "Fins i tot tenia les Barbies professionals i les que tenien un apartament per esquiar a la muntanya".

En canvi, la Sílvia Cartañà (38 anys) rebutja les Barbies, amb les quals no va jugar mai de petita, perquè per ella "és un model de bellesa capitalista i nord-americà, frívol", que podia influir les nenes en la manera com imaginen projectar-se físicament quan siguin grans. "Les àvies havien jugat amb la Mariquita Pérez, que era una nena petita, amb un físic normal i real; segur que no van estar tan pressionades a voler ser primes".

En aquest sentit, la periodista Núria Coll (33 anys) reconeix que a ella la van fer feliç i infeliç alhora. "Vaig ser víctima de voler ser prima i això m'ha marcat tota la vida perquè mai no he tingut un físic que seguís aquests cànons. Però aleshores era una fan incondicional de la Barbie i el Ken". Per tot plegat, la Núria opina que "si tingués filles no evitaria que hi juguessin però en faria un seguiment exhaustiu per no permetre que es traumatitzessin per no seguir aquests models que perduren i continuen generant traumes a les noies".

Trencar tòpics

L'empresa Mattel, creada per Ruth i Elliot Handler, que les va idear el 1959, sosté que abans de l'aparició de les Barbies, "les nenes només podien jugar a fer de mares, mentre que les Barbies els van oferir l'oportunitat de jugar a ser el que volguessin de grans, doctores, princeses, arquitectes..." De fet, "els valors i judicis que els adults apliquen a les joguines, les criatures no se'ls plantegen", diuen des de Mattel, i per això "moltes generacions de dones han jugat i somiat amb les Barbies i no tenen complexos".

La pedagoga Imma Marín va fer la seva croada personal contra les Barbies perquè la seva filla no en tingués. "Veia la Barbie com el motiu de tots els mals, el sexisme, el consumisme, el capitalisme". La seva filla tenia Nancys i Chabels, els dos succedanis de l'època. Però un dia, quan la seva filla amb 14 anys li va recriminar que mai no n'havia tingut, va fer un acte de reflexió i va decidir regalar-n'hi unes quantes. Llavors, l'Imma havia arribat a la conclusió que "les joguines formen part del somni, i que jugar a ser reina, guapa i lliure com la Barbie forma part del procés de creixement".

De manera que, segons Marín, directora de Marinva, "les joguines no es mereixen cap croada ideològica, perquè la ideologia i els valors es transmeten amb l'exemple i amb la manera de viure". Tampoc creu que "prohibir" sigui una bona solució, perquè normalment el que provoca és més desig.

Referents

En canvi, la sociòloga anglesa Catherine Hakim creu que "el tipus de nines amb què les criatures juguen influeix en les seves idees sobre el que és normal i atractiu". Així doncs, "les Barbies els diuen que hauran de ser rosses, altes i primes per ser atractives". I Hakim es pregunta: "Per què no fan les nines Barbie amb cabells curts i pell morena?" Per sort, continua Hakim, hi ha models de bellesa negres, tant en dones com en homes, influents. La sociòloga ho ressalta perquè "actualment l'atractiu físic i social és més important que al segle XX, i encara ho serà molt més, d'important". De fet, "els homes i les dones atractius tenen més sortida professional i social, entre un 10% i un 20% més, que els que no ho són", conclou Hakim, autora de Capital erótico: el poder de fascinar a los demás (Mondadori).

Per la seva banda, Mercè Anguera (52 anys), autora de la sèrie de llibres Antibarbies , publicats a La Galera, explica que les tres protagonistes que va crear es reivindiquen en contra de les Barbies perquè no estan d'acord amb el model de bellesa uniforme i convencional que representen. "En el primer volum, com a acte de protesta, tallen els cabells d'unes quantes nines Barbie i també els canvien la roba; les costumitzen d'acord amb la seva manera de ser".

stats