EVA BACH

Avui el protagonista és el xicarró

Tinc una amiga que s’ha estrenat com a àvia fa cinc anys i ja té tres néts, tots del mateix fill. Fa poc vaig fer un cafè amb ella i va arribar tota astorada. El cap de setmana havien celebrat l’aniversari del nét petit i es veu que allò, més que un aniversari, semblava el dia dels Reis traslladat a una tarda de primavera. A més dels pares i avis, hi van assistir diverses parelles d’amics del seu fill i la nora, amb canalla d’edats semblants a les dels seus néts. L’aniversari que celebraven era el del nét petit, que feia un anyet, i la majoria dels assistents es van presentar a la festa amb tres regals: un per al xicarró i dos més per als seus germans de tres i cinc anys. Els del petit eren -en general- una mica més vistosos o valuosos, però els dels altres també tenien presència i feien força patxoca.

La meva amiga només havia portat un regal per al nét que feia els anys i qualificava d’autèntica desmesura el que havia presenciat. “A tu et sembla normal?”, em deia. “Tres regals cada parella perquè els dos grans no tinguin gelosia del petit. S’han begut l’enteniment!” I afegia: “I ja no entro en el dispendi que suposa i en l’exageració de joguines que tenen. A mi el que em preocupa és que tinguin tantes punyetes. Això fa més mal que bé als nens”. Jo no hi podia estar més d’acord.

El nét gran, el de cinc anys, li va preguntar per què no li havia portat cap regal i li va respondre que perquè ella només porta regal al protagonista del dia i aquell dia el protagonista era el xicarró. Quan fos el seu aniversari, el protagonista seria ell i també li’n portaria només a ell, i quan fos el del germà mitjà faria igual. Sort en tenim de les àvies, que són sàvies! El seu nét ho va entendre perfectament i, segons em deia, no li va semblar que es traumatitzés gaire. I esclar que no! Les criatures no són curtes ni tan febles com a vegades es pensa, però la por d’alguns pares actuals que els seus fills es frustrin fa que ni tan sols intentin explicar-los les coses. En comptes d’anticipar-los el que viuran perquè puguin preparar-se emocionalment, els eviten possibles conflictes i disgustos a cop de talonari. No s’adonen que fer-los rics en regals perquè no hagin d’experimentar emocions difícils els pot fer molt pobres i molt fràgils per dins.