M. JESÚS COMELLAS

Àvies, avis i vacances

La participació de les àvies i els avis en la cura de les criatures és un fet que gairebé ningú posa en qüestió i fins i tot sembla que és inevitable, normal i gairebé obligat.

Segurament la generació actual d'avis i àvies també ho veuen com a inevitable, ja que les exigències laborals dels seus fills i filles els obliga a col·laborar. Però això no treu la satisfacció i la il·lusió que tenen per fer-ho. Si aquest suport es dóna durant el curs, als migdies o vespres, en arribar les vacances es fa més intens i molt més necessari perquè les criatures, encara que facin algunes activitats, tenen més hores per estar a casa. Ara bé, segurament caldria tenir presents alguns aspectes perquè sigui una situació no sols gestionable sinó especialment satisfactòria.

Un dels primers factors que cal valorar és la calor. Curiosament, els dos col·lectius, infants i persones grans, són molt sensibles i molt fràgils respecte a aquest fet meteorològic propi de l'estiu i els afecta perquè provoca més cansament, una certa dificultat per fer activitats i fins i tot mal humor.

També la idea que per vacances tot és més flexible pot jugar una mala passada a uns i altres en el moment d'organitzar el dia si no es preveu amb una certa distància. Des de casa, pares i mares poden donar un missatge clar: precisament perquè és estiu i no hi ha obligacions, és possible col·laborar i que els avis no hagin de fer més del que és imprescindible. D'aquesta manera es crea una situació molt positiva. És un bon moment per aprendre a pensar en els avis i àvies, i retornar aquesta cura que tenen de les criatures. Es pot estimular la sensibilitat cap a les seves necessitats: poden estar cansats i les criatures els poden amanyagar i cuidar. Aquesta idea pot afavorir tenir creativitat i iniciatives i pensar en els moments per fer les activitats, d'acord amb les necessitats, i sempre valorant les dificultats dels avis i àvies. Així, segur que gaudiran molt més de la presència dels menuts amb les seves atencions i mostres de tendresa.

La idea, doncs, és que les criatures aprofitin les vacances per fer companyia als avis i per acompanyar-los en activitats com anar a passejar o comprar. És a dir, les criatures poden fer amb els avis més del que fan amb els pares. No ha de ser com a obligació i control sinó com a mostra d'afecte, d'implicació i de creixement.