Criatures 19/03/2016

Autonomia sostenible

El districte de Sarrià-Sant Gervasi promou una iniciativa perquè els nens vagin sols en transport públic a l’escola per reduir el trànsit viari

Xavier Tedó
4 min
Autonomia sostenible

“En Jordi Garcia ha arribat a l’escola”. Aquest és el missatge que reben els seus pares al mòbil quan entra al centre on estudia. No és un missatge que envia l’escola, sinó un cooperant del projecte KanGO!, que permet als alumnes de 8 a 14 anys desplaçar-se en transport públic de manera autònoma. Aquesta iniciativa la impulsen des de fa dos cursos el districte de Sarrià-Sant Gervasi i la Fundació Abertis amb la col·laboració de Telefónica, TMB i Ferrocarrils de la Generalitat, que s’hi ha incorporat aquest curs.

El projecte té com a objectiu afavorir l’autonomia dels infants donant seguretat a les famílies i millorant la mobilitat en el districte amb més escoles (71) i estudiants (40.000) de la ciutat, mitjançant la promoció del transport públic. La iniciativa promou alhora la integració al món laboral dels joves amb discapacitat, perquè tots els cooperants provenen de la Fundació Catalana Síndrome de Down. Ells són els encarregats de validar les targetes de transport dels alumnes per controlar que hagin passat per les parades d’autobús i de FGC que hi ha més a prop a l’escola i també a l’entrada del centre.

Gràcies a la tecnologia NFC (Near Field Communication), les famílies poden saber automàticament on són les seves criatures amb un missatge de text o un correu electrònic. Per poder participar en aquest projecte, els infants han de portar la targeta de transport (T-12) i la targeta identificativa amb el dispositiu NFC i passar-la pels punts de control de la parada establerta i del col·legi. Joan Triadú, tècnic de la direcció de Serveis a les Persones del districte, assenyala que l’embrió d’aquest programa són els cooperants viaris que encara funcionen i que es dediquen a controlar com realitzen els alumnes les entrades i sortides dels centres, en una acció també promoguda per Abertis i la Fundació Catalana Síndrome de Down: “El KanGo! és un projecte més del districte. Volíem aprofitar els cooperants viaris per fer-ho més automatitzat, i fer un pas més enllà per reduir els problemes de mobilitat en una zona amb molt de trànsit”.

La valoració que en fa és positiva, tot i que reconeix que encara queda molt camí per recórrer: “Hem passat de sis escoles a dotze, però hi ha pocs nens inscrits, uns 200, pel volum d’escolars que van a centres del districte”. Triadú ho atribueix als recels de les famílies: “Els pares no acaben de fer el pas de permetre que els seus fills vagin sols a les escoles perquè ho perceben com a perillós”. Això fa que “significativament no hi hagi incidència en la mobilitat i el trànsit continuï sent complicat”.

La gerent de la Fundació Abertis, Georgina Flamme, està convençuda que els resultats arribaran: “Aquest és el primer curs oficial perquè l’any passat vam fer una prova pilot del gener al juny i, quan es promocioni, la xifra d’alumnes augmentarà, és un projecte que necessita recorregut perquè és molt nou”.

Satisfacció dels pares

L’enquesta que es va fer a finals del curs passat demostra l’encert del KanGO!, que juga amb la idea que els infants estan amb un cangur i que es poden moure sols. Un 96% dels pares van ressaltar que el programa ajuda els seus fills a ser més autònoms i a augmentar la seva autoestima sense que això els faci estar a ells més intranquils.

El grau de satisfacció de les famílies fa preveure, a parer de Flamme, un creixement exponencial en els pròxims cursos: “Hem duplicat escoles i vam començar amb 50 alumnes i ara ja en són 200. Esperem arribar als 500 el curs vinent”. La recepta passa per incorporar els centenars d’alumnes que ja van a les escoles en transport públic, especialment amb els FGC. Els plans de futur també passen per “incorporar-hi el metro, sumar noves escoles com La Salle Bonanova o l’Escola de Pia de Sarrià, on estudien 3.000 alumnes, i fer-ho en algun altre districte amb forta concentració escolar perquè és un projecte que no té cap cost”, anota la gerent de la Fundació.

A les escoles públiques és on funciona millor el KanGO!. “És un projecte paral·lel que valorem perquè tranquil·litza els pares, és un substitut del mòbil, però el que cal és fer el camí a l’escola més segur amb més passos de vianants, semàfors i Guàrdia Urbana”, afirma Elena Cortada, de la comissió del Camí Escolar de l’AMPA de l’Escola-Institut Costa i Llobera, el centre que aporta més nens.

La representant de les famílies subratlla que aquest és el principal factor que fa tirar enrere les famílies: “La Ronda és just al costat, la zona de Can Caralleu és molt transitada, hi ha molts punts conflictius i si el nen és un pèl esbojarrat els pares opten per portar-los ells mateixos”. Anna Ruset, administrativa de l’AMPA de l’Escola Tàber, explica que “van començar pocs alumnes i cada cop en són més, perquè els pares estan tranquils”. “La majoria són de quart d’ESO cap amunt, però de tercer també n’hi ha”, explica. Ruset afegeix altres beneficis: “El viatge els surt més barat que quan venien amb cotxe i ja no han de fer tanta volta”.

El compromís dels disset cooperants és un altre dels factors que més valoren les famílies: “La seva responsabilitat és enorme i no fallen. Quan es posen malalts, que passa poc, ho comuniquen ràpidament a la tutora de la Fundació que fa el seguiment”, apunta Adela Fernàndez, coordinadora del Servei d’Integració Laboral de la Fundació Catalana Síndrome de Down. No té cap dubte que la gran virtut d’aquest programa és que “els nois puguin treballar en entorns ordinaris perquè els dóna molta visibilitat i la societat comprova el fruit de la integració laboral”. L’autonomia, sostenible i sense exclusions s’obre pas.

stats