Aules plenes

Més enllà d’informes i estadístiques, fa anys que veig quines coses concretes no funcionen bé en el nostre sistema educatiu. Com ja he explicat moltes vegades, treballo en centres on el fracàs escolar és força elevat i molts dels meus alumnes deixen els estudis abans d’hora. Els que estan més despenjats aguanten a l’aula com si fos una sala d’espera per fer els 16 anys. Així que els deixen, marxen avorrits de tant perdre el temps i sabent ben poca cosa. Amb sort s’animaran a estudiar més tard i aconseguiran, per una altra via, el graduat escolar. D’altres alumnes tenen assumit que es quedaran a casa dormint fins tard i fent negocis al carrer.

Com que fa anys que veig que això passa, em pregunto si hi hauria alguna solució per, almenys, reduir aquests casos. Fins ara els intents s’han centrat a fer les classes d’una altra manera. Introduint les noves tecnologies, tot i que s’ha demostrat que per elles mateixes no són garantia d’èxit. També s’intenten oferir classes més dinàmiques, treballar per projectes, en grups, evitant les classes magistrals, sobretot amb alumnes que no tenen paciència per escoltar més de dues frases seguides del professor. He vist molts experiments i molta feinada per a ben poques millores.

Sovint ens conformem a pacificar l’ambient de treball i evitar conflictes, però la proporció d’alumnes que no surten amb els coneixements mínims segueix sent alta. Només hi ha un mètode que sempre dóna resultat: poder partir grups o fer classes amb poc més de quinze alumnes. He arribat a fer classes amb més de 35 adolescents que es passen tancats sis hores en una aula que els sembla una gàbia. No cal ser gaire llest per adonar-se que amb grups petits es pot treballar d’una manera més personal. Pots atendre les diferents necessitats. Així sempre és més fàcil arrossegar els mandrosos. Quan tinc grups partits transmeto millor els coneixements i aprenen amb més eficiència. És evident que tots els centres ho saben, però tot depèn de la quantitat d’alumnes, dels espais disponibles i de la plantilla de professors, que acostuma a ser molt ajustada. Si en el futur cal invertir, jo apostaria en aquesta direcció. És menys vistós però imprescindible per millorar coneixements. Aules plenes, sí, però de ganes d’aprendre.