Aturem els canvis

Un dels mals vicis que tenen els governs respecte del món de l'ensenyament és que sempre necessiten canviar el que han fet els seus predecessors. Es pensen que amb aquestes subtils modificacions, normalment ideològiques, els futurs alumnes, d'adults, els votaran per dogma de fe. No és així ni ho serà mai, perquè l'aprenentatge és un procés que s'escapa de qualsevol control i, com se sol dir, els joves aprenen tot i els professors i els polítics.

En l'ensenyament, la continuïtat és un valor afegit. No és el mateix que un grup es trobi cada curs professors diferents que els mantinguin. Els alumnes tenen molt clares les seves preferències, i no sempre equivalen al domini de la matèria. La meva experiència em diu que quan començo en un institut nou el primer trimestre és el més difícil. Fins que els alumnes no em coneixen passen setmanes dures en què he de marcar els límits i les regles del joc. Després, si he fet bé la meva feina, el curs flueix sense tant de desgast i em puc centrar en el temari.

Canvis que inquieten

Els canvis, d'aules o de professors, inquieten els alumnes, i de retruc els pares. Quan malauradament un professor està de baixa, poc o molt, l'estructura del centre se'n ressent. Sobretot quan el que falta és un tutor o un coordinador. La seva absència, si és prolongada o intermitent, perjudica el bon funcionament del grup i la gestió de possibles conflictes. Els alumnes necessiten rols i rutines. L'horari hi és per complir-lo i les agendes per marcar deures i exàmens. Fins fa poc, la borsa d'interins es bellugava amb agilitat i tapava els forats que es produïen. A vegades els interins van a un centre per molt pocs dies. Per als alumnes són cares noves que trenquen la rutina i, per tant, és un motiu per alterar les regles del joc. Alguns interins ho passen molt malament perquè tant ells com els alumnes coneixen la seva situació de temporalitat i creuen els límits amb crueltat. Doncs bé, amb les noves mesures d'estalvi adoptades pel Govern, ara poden passar més de deu dies lectius sense cobrir una baixa. Hauran d'espavilar-se els que en aquelles hores estiguin de guàrdia, amb el desgast afegit que això suposa. Això sí que és un canvi nou, però no està pensat per millorar res, només per estalviar aquells diners que tant necessiten els bancs.