EVA BACH

Assumir la responsabilitat

Assumir la responsabilitat Zoom

Hi ha una escena que la majoria de pares hem viscut algun cop. Els nostres fills es recorden, de sobte, d'alguna cosa que els han demanat que portin a escola i vénen a buscar-nos a corre-cuita. Podem trobar-nos amb dos tipus de situacions que, de vegades, esdevenen problemàtiques: que ens ho diguin tan a darrera hora que ja no hi siguem a temps o que, en el moment de dir-ho, ens transfereixin automàticament la responsabilitat a nosaltres. Tan bon punt ens han informat de l'encàrrec, donen per fet que ens queda adjudicat a nosaltres i, a partir d'aleshores, ells ja se'n poden desentendre.

Els pares hem de fixar una sèrie de pautes per evitar que això passi i perquè els fills s'acostumin a fer-se càrrec del que els pertoca. A banda de demanar-los que ens informin a temps, convé que els fem partícips de les seves coses des de ben aviat i que ho preparem o que ho anem a comprar junts. Nosaltres els ajudem, però a mesura que van creixent els hem d'anar cedint la batuta i que siguin ells els que ens ho recordin, els que s'ho anotin i ens ho anotin també a nosaltres -si convé-, els que n'estiguin al cas. No s'hi val "Jo ja t'ho he dit i ara és cosa teva" o "Resol-m'ho tu i jo me'n despreocupo".

Bon ensenyament

Quan feia de mestra i alguns alumnes no portaven les coses que els demanava, en comptes de pensar que a casa seva no se'n cuidaven, els deia que probablement els seus pares els estaven ensenyant a ser responsables i això era molt important. I als que rondinaven perquè la mare s'havia oblidat de posar-los l'entrepà a la motxilla, sempre els feia la mateixa pregunta: "Qui té gana ara, la mare o tu?" "Jo", em responien. "Doncs posa't tu l'entrepà a la motxilla -tu pots-, i si un dia te'n descuides ho toleraràs una mica més bé". Qui té el problema el soluciona i qui té la responsabilitat l'assumeix.