EVA BACH

Arribaràs allà on vulguis i puguis

Ens trobem novament en els darrers dies de l'any, al bell mig d'unes dates especialment proclius a formular-nos desitjos i propòsits. D'una banda sóc partidària de somiar en gran i de l'altra de fer-ho també amb una dosi indispensable de realisme. A banda de ser perfectament compatible, ho veig absolutament complementari i indissociable. Si només somiem en gran, sense calibrar el decalatge entre els nostres somnis i les nostres possibilitats, així com els reptes que haurem d'afrontar per compassar totes dues coses, tenim molts números per estavellar-nos. Els somnis esdevindran fàcilment mers anhels o fantasies irrealitzables i una font de frustració i desencant. Si pel contrari som realistes, ens costarà aixecar el vol i tocarem sostre de seguida. Si vols avançar un metre, has d'apuntar a l'infinit, com deia un dels grans poetes de casa nostra.

Il·lusió i coratge

Perquè un somni es materialitzi, tan necessàries són la il·lusió i el coratge com la sensatesa i la prudència. I tan contraproduents les frases que tallen les ales com les que pretenen donar ínfules infravalorant possibles dificultats i limitacions. "És impossible", "No ho aconseguiràs" o "Això és somiar truites" em sembla tan pervers i enganyós com "Arribaràs allà on vulguis" o "No hi ha més limitacions que les de la teva ment".

Se sol dir que fa més aquell que vol que aquell que pot i potser convé matisar que això és força més probable quan aquell que vol pot i quan aquell que pot no vol. És cert que quan desitgem profundament una cosa, creix la nostra motivació per mobilitzar i ampliar el nostre potencial, mentre que quan ens importa un rave és més difícil que ens moguem encara que ens sobrin les capacitats. En qualsevol cas, per més que es vulgui i es pugui, i per bé que siguem capaços de generar o aprofitar possibilitats, hi ha factors que no depenen de nosaltres. D'aquí que el més sensat potser és dir als fills que arribaran allà on vulguin i puguin. En el voler hem de comptar-hi el que batega profundament i amb força a dins seu i en el poder el talent i les oportunitats -promogudes i fortuïtes- que la vida i l'atzar els ofereixin.