Per què hi ha gent tan bel·ligerant amb el fet que la legislació consideri la custòdia compartida com a opció preferent? Hi ha una advocada que n'ha fet la seva especialitat. De tant en tant en llegeixo algun article, o la veig per televisió, i trobo que té uns arguments ben pobres, com ara posar com a exemple la legislació d'altres països. Perquè si ningú no pogués tenir una legislació una mica més avançada que els altres, encara aniríem amb el codi d'Hammurabi. Perquè a tot Europa l'opció per la custòdia compartida va a més. I perquè són els psicoterapeutes, els pedagogs i altres especialistes, i no els advocats, qui ens han de dir si un règim de custòdia és millor, o no, que un altre.
D'exemples d'aquesta distorsió del món que provoca la visió legalista en trobaríem a centenars. Alguns de tan llaminers com que l'evidència que parlem el mateix idioma que els valencians, els mallorquins o els aragonesos de la Franja topa amb la realitat jurídica que aquesta evidència és una pura al·lucinació perquè, com tothom sap, a la franja s'hi parla LAPAO.
Opinions que no són certeses
No fa pas gaire aquesta advocada citava com a prova de pes un estudi de la Universitat d'Oxford on s'afirma que hi ha evidències que la custòdia compartida és una mala solució quan hi ha una gran conflictivitat entre els pares. Quin descobriment! ¿I això invalida que aquesta opció continuï sent preferent? Citar estudis d'universitats importants fa bonic però no cola. Entre altres coses perquè els podem llegir a la xarxa -Caring for children after parental separation - i veure que aquest text és més un article d'opinió que un estudi seriós.
D'estudis ja n'hi ha uns quants que conclouen -com el del psicòleg Robert Bauserman, fet amb entrevistes a més de 2.500 famílies-, que els nens en custòdia compartida gaudeixen de més benestar. És evident que els nens també poden estar bé amb altres opcions de custòdia, però com que la condició bàsica és, en tots els casos, que no hi hagi baralles entre els pares, sinó cooperació, la custòdia compartida treu més bona nota en tots els estudis. ¿Podem dir que això no és una virtut del sistema de custòdia, sinó dels pares? És possible. Però, precisament, si resulta bo que la compartida sigui preferent, és perquè ens fa avançar cap a aquesta cooperació.
