23/03/2013

Aprendre idiomes

2 min

Digue'n deformació professional o que sóc un badoc quan és l'hora de jugar amb les paraules, però una de les coses que més em flipa de veure créixer el meu nen és com construeix dia a dia, gairebé davant els meus morros, el seu llenguatge. Em costa trobar alguna cosa més fascinant i divertida que veure com va incorporant al seu vocabulari paraules que escolta a les converses tot sopant, com fa servir expressions ben gironines clavades de sa mare o renecs ben tarragonins apresos de son pare.

Sí, al principi és ben fàcil entendre ton fill quan et parla, si més no perquè tot el que t'explica està construït amb un trencaclosques de paraules, o bé teves o bé dels teus, i això ho fa tot força entenedor, clar i català. Però, a poc a poc, el seu vocabulari es va enriquint amb aportacions externes. Els amics i companys de classe van afegint al seu vocabulari nous termes i expressions, sovint políticament molt incorrectes i per tant especialment útils per sobreviure el dia de demà. Fins que arriba un dia en què ja costa agafar el que diu. Jo ara estic just encetant aquest punt i he decidit que no me'l puc permetre tan aviat. Per això he fet els deures: he après a diferenciar un Icelion d'un Tigershark, sé que quan el Goku es transforma en superguerrer té la melena rossa i llarga com si fos el cantant d'un grup heavy dels 70 i tinc ben clar que si vols matar els porquets a l' Angry birds space has d'utilitzar les lleis de la gravetat com si fossis Isaac Newton. Resumint: puc defensar-me força bé en el llenguatge de Bola de drac , podria examinar-me del nivell C de l'idioma d' Invizimals (que vol dir aprendre els noms inversemblants d'un fotimer d'animals que mai han existit ni existiran) i tinc nocions bàsiques de bastants jocs d'ordinador.

Sí, deunidó, m'ha costat les meves hores, però us asseguro que val la pena. I no, no és pas que em faci falses il·lusions. Sé que d'aquí dos dies sortirà un nou llenguatge del no-res i em tocarà arremangar-me un altre cop. Però també sé que en quatre dies li canviarà la veu, arribarà a casa arrossegant els peus i tot el que m'explicarà serà tan aliè al meu món que em semblarà que parla un idioma diferent del meu. I quan això passi crec que no em sobrarà cap ni un dels idiomes estrafolaris que he intentat aprendre per entendre'l una mica. O això espero.

stats