Mentre espero el metro llegeixo en una tanca publicitària: “Adopta un tio”. Ahir un jove de 19 anys amb qui contrastem opinions sobre com orientar la seva vida em deia: “El cap de setmana va anar bé, em vaig fer una tia”. Avui em fa un SOS un altre noi, de 17, ensorrat perquè ha trencat amb la noia que ha estat la primera gran aventura de la seva vida. Acabo pensant en l’enamorament, en com queda ubicat avui enmig del garbuix mercantil del sexe. ¿No devem haver oblidat que també cal descobrir com enamorar-se? ¿Que l’amor també és un dels aprenentatges vitals de tot adolescent?
En els avenços per construir una sexualitat humanitzada primer vam aconseguir separar sexualitat de reproducció. Tot i així, encara no tenim prou èxit quan eduquem perquè aprenguin a posar les mesures que separen una realitat de l’altra. Després, la feina ha estat per diferenciar (no tant per separar) amor de sexe. Però sovint hem de treballar perquè un no anul·li l’altre i perquè sigui desitjable que puguin caminar junts.
A la web que facilita a les dones seleccionar el tio amb qui tenir un bon rotllo, o en la frase del jove que valora el seu cap de setmana, predomina aquest missatge: el sexe existeix per passar-s’ho bé. En la desesperació de l’adolescent enamorat, enmig d’una intensa experiència de sexualitat amorosa, apareix un còctel de difícil gestió. Què podem vendre als adolescents amb els quals convivim i als quals mirem d’educar? ¿Han de construir la seva sexualitat principalment buscant follamic@s? Com poden descobrir i diferenciar els diferents components del magma volcànic d’experiències afectives de plaer intens que els desborden quan s’enamoren?
No podem caure en reduccionismes a l’hora d’influir en l’educació de la sexualitat. No podem deixar d’insistir que separin. I encara menys podem tapar l’amor. Perquè s’enamoren. I perquè és una experiència humana positiva d’alt risc que han de tenir i aprendre a gestionar. Al llibre Álex no entiende el mundo suggeria als adolescents: “Enamorar-se és una mena d’experiència global que no es pot definir gaire; ens fa desitjar estar amb l’altra persona, fruir de cada un dels moments en la seva companyia, descobrir-nos l’un a l’altre, trobar vivències i sentiments compartits”.
