De tant en tant continuo rebent estudiants de batxillerat que volen entrevistar-me per als seus treballs de recerca. M’ho prenc com una manera de retornar a les generacions que vénen darrere l’ajut i el suport desinteressats que jo també vaig rebre quan era joveneta, de diversos professors que em van fer de mentors. I el que continuo rebent encara ara, de persones sàvies i generoses del meu entorn. També representa una bonica oportunitat de mantenir-me en contacte amb adolescents actuals i de copsar algunes de les seves inquietuds i plantejaments vitals.
A la majoria me’ls envien els seus professors, que solen contactar prèviament amb mi per demanar-me si poden adreçar-me els alumnes en qüestió. La meva resposta sol ser un “sí” amb tres condicions. La primera, que em demanin cita amb un marge de temps ampli. La segona, que em facin arribar les preguntes que volen fer-me abans, per veure de quin tipus són, i dir-los si és al meu abast respondre-les i si em correspon fer-ho. A vegades em fan preguntes que m’obligarien a buscar i consultar la informació i no és feina meva. El que sí que els puc dir normalment són fonts on trobar-la. Però el treball és seu i són ells els que han de buscar-la. La tercera condició és que m’ho demanin bé.
Més d’un cop i de dos m’he trobat missatges d’alumnes que, després de presentar-se i d’exposar-me els motius pels quals es dirigeixen a mi, em diuen coses d’aquest estil: “Li envio l’entrevista i li demano que me la retorni contestada aquesta mateixa setmana”. Que es mengin el “sisplau” és el menys greu. Considero més preocupant l’exigència irrespectuosa. Que no em preguntin si vull i puc fer-ho, que donin per fet que em tenen al seu servei i que m’imposin un termini que a sobre és breu.
Una vegada més, la responsabilitat principal és nostra, dels pares i del professorat. Els hem de transmetre actituds amables i deferents, i vetllar perquè les practiquin. Si prioritzem els objectius estrictament cognitius o acadèmics, se’n va en orris un dels propòsits essencials que hauria de tenir un treball de recerca i qualsevol altra tasca escolar: que esdevingui educativa en sentit ampli. Que ensenyi no només a conèixer o a saber, sinó també a fer, a ser, a comportar-se i a relacionar-se amb exquisidesa.
