Àpats que eduquen

“Els sopars són sagrats”, diuen Anna Payet i Joan Roca, pares de la Marina (11 anys) i el Marc (17). És el moment del dia en què els quatre es retroben amb tranquil·litat, i junts preparen el sopar i s’asseuen a taula. “No hi ha ni mòbils ni televisió que pugui interrompre’ns, perquè dediquem aquesta estona a posar-nos al dia”, continuen explicant els pares.

I el sopar comença a la cuina, perquè la Marina i el Marc hi entren per ajudar a fer-lo. “Posant-nos-hi els quatre és la manera també que surtin temes, que ells ens expliquin què els ha passat, si tenen deures, si no; sense adonar-se’n van parlant”.

El Joan, el segon millor cuiner del món segons la revista anglesa Restaurant, tornarà a treballar després del sopar, que acostumen a acabar cap a les vuit, quarts de nou com a màxim. “Rebo els primers clients que entren al restaurant”, diu el pare. “Però ens va molt bé sopar d’hora, a les set, quarts de vuit, perquè tenim temps per fer una bona digestió i per dedicar-nos a altres activitats”, afegeix la mare, professora de Cicles Formatius.

I què sopen? “La prioritat són els productes de temporada cuinats amb coccions lleugeres, perquè no sigui pesada la digestió”, diu l’Anna. Ara han començat amb les cremes de carbassa, que conformen el primer plat. I també amb els bolets. Si no, amanides, que no falten mai tampoc per als entrants. De segon, prefereixen peix (sobretot peix blau) que carn, i si és carn, triaran carn blanca. De postres, fruita de temporada: “Ara s’estan acabant les figues, però ja hem començat amb les magranes”.

Els dissabtes al matí el Joan i la Marina són els encarregats d’omplir el rebost de fruites i verdures. “Anem al mercat de la plaça del Lleó, que acaba de fer 70 anys, amb les bicicletes”. Anar-hi amb bicicleta forma part de l’activitat de lleure de pare i filla. “És que les tasques, a casa, les tenim ben dividides: un para taula mentre un altre prepara l’amanida i així anar fent”, comenten els pares. I segur que molts pensareu que qui fa el sopar és el Joan. “Doncs no sempre; justament el sopar és més tasca meva, però també ens ho anem combinant”, comenta l’Anna.

Conviure i educar

La pedagoga Anna Ramis indica que menjar en família educa a conviure: cadascun dels actes quotidians que s’hi fan també conformen una manera de ser. Coses tan senzilles com veure si tots mengen el mateix i si ho fan junts o no. O observar si mengen drets o asseguts fent conversa. O valorar si es preparen plats fàcils per estalviar conflictes o es fan plats que cal menjar encara que no agradin a tothom.

“Els adults de casa són els responsables de crear i mantenir el bon clima i les relacions favorables durant els àpats familiars”, afegeix Anna Ramis. Ara bé, “de cuinar, servir, retirar o netejar en poden ser coresponsables els fills des de ben petits. I, progressivament, a mesura que es facin grans, poden anar augmentant les responsabilitats en les accions de logística”.

Des d’un punt de vista nutricional hi ha estudis que han aportat dades que asseguren que menjar en família redueix l’obesitat i també millora el rendiment escolar. El professor Ramon Casals, autor del llibre Prevenir el fracaso escolar desde casa (Graó), assegura que preparar una recepta “és una ocasió òptima per exercitar el mètode i el rigor en el treball”. Per què? Perquè s’ha de saber llegir i interpretar la recepta, caldrà preparar-ne els ingredients, ordenar mentalment els passos que caldrà seguir i fer-los correctament. És a dir, “s’hi desenvolupen moltes de les habilitats que també es necessiten per a l’estudi. I si es memoritza la recepta encara molt millor”.

Pel que fa a l’obesitat, és clar que si tots mengen junts hi haurà més control sobre allò que els petits mengen i el que no. I també pot ser més fàcil animar-los a tastar plats nous. Per exemple, a casa de l’Albert Teixidó han aconseguit que la filla gran, l’Aina (4 anys) s’animi a menjar plats considerats difícils, com poden ser les verdures, “fent-li veure que és més gran com més coses menja”. Amb els espinacs, que la nena té entravessats, “li diem que serà més maca per dins si els menja, i més forta per fora”. Dit amb altres paraules, busquen les frases còmplices segons el que ella necessita en cada etapa.

Menjar i comprar

A casa del Joan Roca i de l’Anna Payet han animat els fills a menjar de tot anant a comprar els aliments al mercat, a cuinar-los i després a tastar-los amb acompanyaments que els agraden. “Anar al mercat és la manera que coneguin els aliments de prop”. Per exemple, la verdura, imprescindible als primers plats, han aconseguit que els agradi amb salsa de soja o amb olis especiats que poden preparar-se ells mateixos (un oli amb coriandre i llimona, per exemple). De quètxup, en canvi, no els en han ofert mai, perquè hi ha moltes alternatives més saludables.

La importància de la ingesta de verdura i hortalisses té un pes cabdal nutricionalment. L’estudi Alsama 2.0. Alimentando la salud del mañana, elaborat pels doctors Jaime Dalmau, de la unitat de nutrició i metabolopaties de l’Hospital La Fe de València, i Vicente Varea, de la secció de gastroenterologia, hepatologia i nutrició de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, juntament amb Danone Nutricia, ha fotografiat la societat infantil de l’estat espanyol d’entre 0 i 3 anys, i ha mostrat com l’excessiva ingesta de proteïnes animals entre 0 i 3 anys provoca a partir dels 8 i 9, sobretot, que hi hagi sobrepès i obesitat.

A Catalunya, un 29,4% de la població de 3 a 12 anys té obesitat. La xifra, la recorden la pediatra Anna Gatell, l’infermer Jordi Fernández i Anna Soldevila, gerent del complex Aquàtic de Vilafranca del Penedès. Tots tres, junt amb l’equip pediàtric territorial de l’Alt Penedès, impulsen un programa per reduir els índexs de sobrepès i obesitat infantils.

Activitat física

Una de les activitats que promouen és oferir a les criatures amb poca activitat física la possibilitat d’accedir a un gimnàs en companyia dels seus cuidadors. O participar en la primera Cursa Solidària Familiar Activa’t, que se celebra aquesta tarda a Vilafranca del Penedès (www.icspediatriaaltpenedes.wordpress.com).

L’infermer Jordi Fernández afegeix que les criatures tenen mals hàbits alimentaris perquè els pares també els tenen, i “curiosament en tenen per desconeixement”. L’equip pediàtric els fa pedagogia i els explica que han de menjar de tot, de manera variada i sobretot productes de temporada. “No prohibim cap aliment, però els diem què és millor”. D’aquesta manera “hem aconseguit retirar la brioixeria industrial i els sucs ensucrats del pati de les escoles, per exemple”.

Una de les sis classes que l’infermer pediàtric fa a l’any per les escoles de Vilafranca és per parlar-los sobre els aliments de temporada. “Els recordo que si mengen productes de temporada i locals també cuiden el planeta. I si ho mengem quan toca és quan serà més bo”. Si a l’estiu tenim síndria és perquè l’organisme la necessita, perquè està carregada d’antioxidants que ens defensen dels rajos solars. I si a la tardor tenim carabasses i castanyes és perquè el cos es prepara per al fred que s’acosta. La natura és sàvia.