GEMMA CASTANYER

Àpats més responsables

L’escola Virolai porta a terme un pla de millora per evitar llençar menjar a l’hora de dinar. I està donant resultats molt positius

Àpats més responsables / FOTOS: AMB Zoom

Fer participar els alumnes en l’elaboració dels menús, deixar triar les racions dins uns paràmetres establerts, millorar les coccions dels aliments, oferir el menjar més calent i reduir la ràtio d’alumnes per monitor són alguns dels paràmetres que han ajudat l’escola Virolai de Barcelona a reduir el malbaratament alimentari.

Fa tres anys, la llavors estudiant universitària Anna Nualart va elaborar en aquest centre un treball de recerca finançat per l’AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona) en el marc de la convocatòria d’ajuts a la recerca en prevenció de residus 2011-2012 que fa l’organisme metropolità. L’estudi constatava que el malbaratament alimentari era notable en els cursos més avançats, sobretot a l’ESO i el batxillerat, i incorporava vies d’intervenció factibles. “Des que l’Anna va venir a l’escola i ens va presentar els resultats de l’estudi hem desenvolupat un pla de millora per minimitzar la quantitat de menjar que es llença durant el dinar”, explica Coral Regí, directora de l’escola.

Un acord global

Una de les mesures amb més bons resultats és que la direcció del centre, la comissió de menjador de l’AMPA i la comissió de salut, formada per una desena d’alumnes de 1r a 4t d’ESO elabori conjuntament els menús: “Cada mes, quan tenim llest el menú, el revisem amb la comissió de salut perquè hi diguin la seva. Els deixem aportar petits canvis en el marc del nostre pla d’alimentació, que aposta per producte fresc, de temporada i proximitat”, explica Coral Regí. “Hem demanat canviar la remolatxa de l’amanida per la pastanaga, poder-nos afegir més vinagre i incorporar més dies patates fregides. Ara en mengem dos cops al trimestre, en lloc d’un”, apunta Aleix Martínez, alumne de 4t d’ESO.

La participació activa dels alumnes ha estat clau. A més de poder opinar sobre els plats, els alumnes també han proposat racionalitzar les quantitats: “D’entrada, són més petites, sempre tenint en compte uns paràmetres adequats -diu Regí-. Qui vol repetir ho pot fer i, qui no, sap que s’ha d’acabar el que té al plat”.

En paral·lel als canvis durant el servei, el centre ha ampliat i reformat les instal·lacions de la cuina. Disposa de nous equips, com un forn de vapor i carros calents que eviten que el menjar es refredi.

Passats dos anys de la primera intervenció, el curs passat Anna Nualart va tornar al centre per avaluar els canvis i comparar la quantitat de residus evitables respecte al 2012. “Els resultats han estat molt positius. Les mesures han resultat efectives i hem aconseguit que ara es malbarati menys menjar”, explica Coral Regí.

L’estudi ha permès al centre incorporar la problemàtica a les aules, sobretot a través de paràmetres mediambientals: “Els mateixos alumnes han dissenyat una campanya contra el malbaratament. Així utilitzem racionalment els recursos i reduïm l’empremta ecològica”, conclou.

Més prevenció

Com a ens encarregat de la gestió i el tractament de residus de l’àrea metropolitana, l’AMB elabora moltes campanyes i programes. “L’AMB també subvenciona estudis de recerca que ens poden ajudar a fomentar la reducció de residus, com els de Nualart sobre el malbaratament alimentari”, explica Glòria Fernàndez, tècnica de la secció de prevenció de residus de l’AMB. Ja s’ha fet, per exemple, La gestió final dels mobles i el seu impacte a l’àrea metropolitana de Barcelona, i Estudio de análisis del comportamiento en el compostaje y su relación con el producto final. “Aquests informes permeten treballar hàbits de salut i també aspectes mediambientals i de reaprofitament dels aliments”, que fa que es puguin millorar les sinergies de l’AMB amb les universitats, conclou.