XAVIER TEDÓ

Apassionar-se per les matemàtiques

Noves metodologies de treball s’imposen a l’aula per acostar els infants a una disciplina que continua etiquetant-se de poc útil

Per a molts alumnes l’assignatura de matemàtiques és un autèntic malson, un obstacle a l’hora de superar les competències bàsiques que se’ls requereixen. Bona part consideren que és una matèria difícil, avorrida i poc útil. Davant d’aquest escenari, cada cop més centres educatius i institucions aposten per aplicar una nova metodologia de treball, un nou enfocament que defugi els paràmetres tradicionals. Innovar, motivar i atorgar-li un caràcter pràctic i lúdic és la recepta utilitzada per incrementar l’interès de l’alumnat cap a aquesta assignatura troncal i mirar d’assentar així uns fonaments sòlids en el seu aprenentatge.

Això és el que fa l’Escola Vila Olímpica. “Sempre fomentem -explica la directora d’aquest centre de Barcelona, Tana Serra- que els nens puguin parlar de tot, entenem que la conversa és una eina essencial i en matemàtiques, com en la resta d’assignatures, els obrim les portes amb preguntes que no són tancades”. La mestra assenyala: “Els fem sumar 12 i 39 i els preguntem de quina manera hi han arribat perquè no tothom ho fa de la mateixa manera, cadascun d’ells té els seus propis recursos i estratègies”. D’aquesta manera els alumnes veuen que poden tenir iniciatives i perden la por, tot i que després es busquin patrons en les operacions.

Treball transversal

En aquest centre del barri del Poblenou no es treballen les matemàtiques de manera aïllada, sinó que es relacionen amb les tres llengües que s’ensenyen. A tall d’exemple, els alumnes de cinquè utilitzen l’anglès per descobrir l’alçada d’un gegant a partir d’una petjada que s’han trobat: “Es divideixen per grups i fan servir els seus coneixements de mesura per arribar a una conclusió que consensuen parlant en anglès”.

A sisè també han de respondre en anglès si es pot construir un triangle sigui quina sigui la longitud dels costats. L’experimentació és un dels pilars de la seva metodologia: “Ho verifiquen provant i a partir d’aquí enuncien la llei. A primària les matemàtiques no són una ciència deductiva, sinó inductiva. Busquem que trobin mostres per arribar a la llei general”.

Una experimentació que es porta a terme buscant exemples matemàtics del seu voltant. A quart han calculat quanta aigua gasten estirant la cadena. Primer compten la gent que hi ha a l’escola i l’aigua que hi cap en un dipòsit i després quants cops van al labavo: “Aquesta qüestió és més subjectiva, perquè no tots coincidiran en la freqüència d’ús i el mestre, de nou, ha de ser prudent en els seus judicis”.

Serra, que va rebre el premi Marta Mata de pedagogia el 2010 pel seu llibre Parlant de matemàtiques per aprendre’n, es nega a parlar d’errors: “Les matemàtiques són exactes, diuen, però depèn del problema que plantegis. Si tu li dius a un alumne que no ho ha fet bé, li barres la porta”.

Oblidar els teoremes

Marta Berini, presidenta de la comissió Cangur de la Societat Catalana de Matemàtiques, que organitza el concurs matemàtic a estudiants des de tercer d’ESO fins a segon de batxillerat que es fa arreu del món, coincideix en el fet que s’han de plantejar “problemes que tinguin més d’una resolució possible” i recorda que “l’error és bo si es treballa i veus on t’has equivocat”. La també coordinadora del projecte Estalmat -que estimula el talent matemàtic d’aquells alumnes de primer i segon d’ESO que destaquen- també deixa clara la seva aposta per unes matemàtiques connectades amb la realitat. “Per passar de coses molt concretes a generalitzacions, hem de fugir de la definició, el teorema i el problema”. Alhora, Berini subratlla la importància del treball col·lectiu: “El treball en equip afavoreix l’aprenentatge perquè els mateixos alumnes ho expliquen amb les seves paraules als companys del grup”.

Per la seva banda, Mireia Beltran, presidenta de l’Abeam (Associació de Barcelona per a l’Estudi i l’Aprenentatge de les Matemàtiques), sentencia: “El més important és no crear alumnes amb traumes, que no tinguin sensacions negatives. Les taules de multiplicar sí que s’han d’aprendre de memòria, però en global cal que entenguin les matemàtiques, que els hi trobin un sentit”. La doctora en didàctica de la matemàtica per la UAB afirma que “transmetre molts conceptes genera més rebuig” i assegura que “els alumnes no ho han de viure com una assignatura descontextualitzada, cal fomentar el seu aprenentatge ja sigui per mitjà del joc, la vida diària, l’experimentació o la imatge”.

Mates a concurs

En aquest sentit, l’Abeam organitza des de fa quinze anys el Concurs de Fotografia Matemàtica, en què els alumnes de secundària han de fer servir l’enginy per oferir una intenció matemàtica a la instantània i mirar l’entorn. En definitiva, l’han de fer des d’un prisma matemàtic.

Amb l’objectiu de fomentar la creativitat matemàtica i el desenvolupament de les competències matemàtiques, ara la iniciativa s’ha estès des de fa dos anys als alumnes d’infantil i primària amb el Concurs de Dibuixos Matemàtics, que se celebra el Dia Escolar de les Matemàtiques. Com en el concurs de fotografia, els nens han de dotar el dibuix d’una intencionalitat matemàtica que quedi reflectida tant en la representació com en el títol de l’obra. Una iniciativa que neix de la constatació que “a primària les matemàtiques costen perquè els metres són generalistes”.

Dibuixem números

L’Escola Mil·lenari de Cardedeu és un dels centres que hi van participar l’any passat i que enguany repetiran: “És una manera d’engrescar els nens amb les matemàtiques, perquè posen en pràctica els seus coneixements sense adonar-se’n”, explica Montse Sala, directora de l’escola. Sala considera que aquest concurs s’adapta a la re-orientació que han implementat a l’escola en l’ensenyament de l’assignatura. Fomenten un aprenentatge vivencial a infantil i al cicle inicial de primària. Un aprenentatge que posteriorment passa a ser manipulatiu per, als últims cursos, impulsar tallers i jocs. “Es tracta d’aplicar les matemàtiques a la vida real”, conclou Sala.