Anglès amb valor afegit
L’associació Ileri organitza una volta al món virtual que capta l’interès dels alumnes perquè troben un sentit al seu aprenenatge
Una tercera part dels alumnes catalans acaben la primària amb un nivell molt baix d’anglès. Amb la voluntat de revertir aquesta situació, l’associació educativa Ileri porta a terme des de fa dos anys un innovador programa d’anglès com a activitat extraescolar batejat amb el nom Creative minds: around the world. L’anglesa Jacqueline Vérez, cap de projectes d’Ileri i mestra d’anglès, atribueix el baix rendiment en anglès al fet que “s’ha viscut com una assignatura més i així és difícil trobar-li la màgia i el sentit. Si haguéssim après a anar en bici en cent unitats i durant deu anys també hauríem perdut l’interès”. Vérez remarca que “la gran majoria de gent, després d’estudiar anglès una dècada a l’escola, necessita classes intensives per aprendre’l de veritat”. Segons el seu parer, “no és un problema dels mestres, que són fantàstics, sinó del sistema, que és bastant estricte amb els objectius i les programacions i deixa poc marge per innovar. Hem de poder gaudir de l’anglès i no només memoritzar els phrasal verbs ; l’anglès ha de ser natural i vivencial”.
Posa el seu exemple i el de la seva sòcia, la Gayle Dalton, que és irlandesa, que s’han tret el nivell C de català en només tres anys per l’estima que senten cap a Catalunya, per remarcar que l’aprenentatge d’una llengua s’ha de fer amb amor: “Això és el que intentem transmetre als infants: si viviu amb passió l’anglès, el parlareu sense adonar-vos-en”. El seu projecte passa per fer una volta al món de manera virtual per viure experiències sorprenents, com ara conèixer la Torre Eiffel: “Una mare ens va preguntar si és veritat que tots els restaurants del monument són de països que tenen la bandera amb els mateixos colors que França. Doncs sí! Aquest nen, que només té cinc anys, li ha explicat això i moltes més coses i ho ha après en anglès, ho ha transmès en català i poder impressionar la seva mare va fer que el dia següent arribés molt emocionat a classe, perquè volia aprendre més coses de França”.
Ileri es nodreix d’una xarxa de professionals de diferents àmbits, des d’enginyers fins a advocats o guionistes, que hi col·laboren de manera desinteressada. A vegades són voluntaris ocasionals, com la jugadora nord-americana de bàsquet Gloria Atanmo: “Ara és fotògrafa i bloguera de viatges i va ser a Catalunya; li vaig preguntar si ens podia ajudar i va dir que sí sense dubtar-ho. Els nens no deixaven d’aixecar la mà i dir I have a question, Gloria! ”
GRAN DEMANDA
L’última incorporació al projecte és la prestigiosa economista Tania Nadal, que va explicar als alumnes l’evolució de l’economia mundial des de l’origen de les civilitzacions fins ara, en anglès i en català i amb una sessió teatralitzada. Les classes sovint combinen les dues llengües perquè els temes que s’hi aborden requereixen un vocabulari molt tècnic. Un cop ho han assimilat es treballen en anglès a les següents classes. És també el cas del col·loqui amb l’advocat Gerard Llobet per parlar dels drets dels infants, o de la sessió amb l’enginyer Cesc Batlló, que els va revelar com es va construir l’Eurotúnel, que creua el canal de la Mànega. Els alumnes més grans (de 9 a 12 anys) fins i tot han tingut l’oportunitat de convertir-se en investigadors per resoldre un robatori aprenent a custodiar les proves i a analitzar l’escenari del furt o l’ADN amb l’ajuda d’una toxicòloga forense. També han pogut complir el somni de pujar a un avió. “No volíem una visita rutinària sinó una experiència que els permetés descobrir en primera persona el fascinant món aeronàutic”, explica Vérez. Això els ha portat a l’aeroport de Sabadell, on no només han entès com funciona un avió sinó que han pogut pujar-hi i fer una simulació de vol.
L’última experiència ha sigut la visita a les escoles participants d’Anna Vives, la noia amb síndrome de Down que ha creat la tipografia Anna, que s’ha pogut veure a les samarretes del Barça o al casc del pilot Jorge Lorenzo. “Els va fer de mestra de tipografia i junts van dissenyar un alfabet, i els nens, a canvi d’aquesta classe única, li van fer de mestres d’anglès”. La progressió dels alumnes és espectacular: “La confiança dels nens en les seves possibilitats ha millorat molt. De sobte a casa els diuen coses en anglès als pares”.
En Roc, que ara fa segon, no es perd cap classe: “Els dimecres són sagrats per a ell, està supermotivat. Havia fet anglès dos anys en una acadèmia però el tenia creuat”, diu l’Anna Codina, la seva mare. També hi va encantada l’Adriana, que té set anys, com en Roc: “A l’acadèmia es perdia perquè els llibres eren amb lletra d’impremta i a P4 i P5 llegeixen en lletra de pal. Ara està molt contenta i s’ho passa la mar de bé amb les activitats i li encanten les monitores, que es preocupen molt per ells”, afirma la Carolina, la seva mare, que també hi ha apuntat la petita, que ja diu frases en anglès amb només cinc anys.
L’èxit de la iniciativa ha fet que els grups que hi ha a les escoles Camins i Joan Sanpera de les Franqueses del Vallès, on es porta a terme, estiguin plens i amb llista d’espera. Han passat de 19 a 106 alumnes en només un any. “Els centres ens han dit que mai havien vist un augment tan gran d’inscripcions”, relata Vérez, que revela que “de cara al curs vinent cinc escoles més s’hi han interessat” i ampliaran grups a les dues escoles on ja tenen presència. La directora de l’escola Joan Sanpera, Emília Ventura, afirma que la clau de l’èxit és que “aprenen a parlar anglès d’una manera vivencial mentre veuen que l’anglès és la llengua vehicular a tot el món per comunicar-se”.
