Anem a plantar a les dunes!

Es recomana portar roba còmoda, sabates tancades o botes, guants i una pala petita de jardineria o de les que utilitzen les criatures per jugar al parc. Aquest és l’equipament bàsic necessari per poder participar demà diumenge, 12 d’octubre, a partir de les deu del matí, en la plantada de més d’un miler de plantes de borró que està previst que es col·loquin al front marítim de Gavà, Viladecans i Castelldefels (podeu veure els punts de trobada al desglossat de la dreta). És una acció, inclosa en el projecte Dunes Híbrides, desenvolupat amb el suport de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), per recuperar els ecosistemes dunars d’aquests entorns metropolitans.

“Tothom està convidat a participar-hi -apunta Jordi Bordanove, cap de l’espai públic de l’AMB-. Es podrà descobrir un ecosistema únic, en condicions d’extrema salinitat, i que encara és força desconegut pel gran públic. A més col·laboraran activament en la millora del nostre entorn”, afegeix.

Un nou paisatge

La plantació de demà donarà lloc a dunes completament noves, formades de manera artificial per afavorir el retorn de la fauna i la flora autòctones. L’acció s’emmarca en el projecte europeu Operas, que aposta per buscar fórmules de gestió -com aquest projecte de dunes- que permetin recuperar i millorar els paisatges dunars d’aquests indrets urbans d’alta ocupació i utilització.

Tothom que hi vagi podrà plantar un exemplar de borró, també anomenada canya de sorra, una planta a la qual li agrada la sal, que és capaç de viure en climes d’extrema sequera i que ajuda a fixar els sistemes dunars gràcies a les seves arrels: “Farem sots d’uns 60 cm de profunditat perquè la planta quedi ben ferma. Cadascuna podria arribar a formar una duna gràcies a l’acció del vent, que va acumulant sorra al darrere. També en plantarem en zones del tot planes per observar la seva evolució”, explica Josep Lascurain, biòleg i col·laborador de l’AMB.

Treball continuat

La plantació dóna continuïtat a les primeres plantacions de dunes artificials que es van portar a terme a principis d’estiu, algunes de les quals han desaparegut a causa de l’acció del temporal de vent: “L’experiència ens demostra que cal ser curosos a l’hora de plantar el borró. Segons en quin lloc de la duna es col·loqui és fàcil que el vent descalci la planta i la duna desaparegui”, explica Lascurain. “Ara tenim l’ocasió de corregir els errors comesos i alhora ampliar la comunitat de ciutadans aficionats a aquests tresors paisatgístics”, afegeix.

Fer de científic

Compatibilitzar l’ús d’una platja urbana amb la presència d’ecosistemes dunars és un dels grans reptes que planteja aquest experiment científic, que requereix la participació i col·laboració ciutadana en totes les seves fases: “Volem aprendre a gestionar dunes en un àmbit urbà. I aquesta tasca serà molt més senzilla si els milers de persones que anualment visiten les platges metropolitanes amb presència de dunes les reconeixen i els donen el valor que tenen”, explica Josep Lascurain.

Per poder fer un seguiment exhaustiu i en temps real de com evolucionen, Josep Lascurain, a través de l’associació CROMA, ha posat en marxa una proposta de participació via crowdsourcing en la qual tothom que tingui un smarthphone o tauleta pot enviar fotos geolocalitzades amb informació sobre la flora, la fauna o la dinàmica litoral de les dunes: “Només cal fer una piulada a Twitter amb l’etiqueta #volemdunes i adjuntar-hi la foto corresponent. Aquest serà un material científic de primer ordre que ens serà de molta utilitat per a l’estudi de les dunes híbrides”, conclou.