Flors de Bach
EVA BACH

Amistats sensibles, millor que susceptibles

Tenir amistats que siguin persones sensibles ens reconforta i ens acarona. Tenir amistats susceptibles és una font segura de conflictes i maldecaps. Les amistats, a diferència de la família, es poden escollir lliurement i haurien de fer-nos la vida més fàcil i bonica, i no pas més complicada. És força habitual que s’autoconsideri sensible algú que en realitat és susceptible.

La persona susceptible s’ofèn amb facilitat. Té tendència a interpretar les coses pel pitjor cantó, a malpensar i a prendre’s com un atac personal el que topa amb els seus desitjos, expectatives o manera de pensar. Maximitza qualsevol petit error o detall negatiu, desestima el que és positiu, i es munta pel·lícules que tenen molt poc o res a veure amb la realitat. Però la càrrega emocional que hi posen és tan intensa que difícilment es plantegen que poden estar equivocades. Les persones susceptibles ho examinen tot minuciosament i si algun dia estàs desafortunada -o consideren que ho has estat- el que hagis fet de bo fins aleshores no comptarà per a res. La seva desconfiança i baixa autoestima fa que puguin ser molt dures amb elles mateixes i amb els altres.

Pateixen i fan patir

Això no significa que siguin males persones. Quan se senten bé o estan de bon humor poden ser encantadores. Però quan alguna cosa se’ls posa malament, aquesta mena d’amistats pateixen i fan patir els altres amb les seves trifulgues i desassossecs. Actuen així per immaduresa emocional, a vegades també per algun tipus de trastorn psicològic, i no sempre manifesten obertament el seu malestar. El més sensat és mantenir-hi una distància. Qui desitja amistats així?

Hem de buscar amistats sensibles i no susceptibles, que ens facin sentir feliços i confiats al seu costat. Una amiga o amic sensible és una persona que et mira amb bons ulls i extreu el teu millor jo, que no et recrimina mai res, que manté la serenor i no es deixa portar per impulsos, que confia en tu, et valora i t’aprecia igual encara que t’equivoquis, que et disculpa els errors perquè sap que ella també en comet, que dóna per fet que les seves amistats són persones de bon cor i amb unes raons tan legítimes com les seves. Sense premisses com aquestes, no hi ha amistat que valgui ni que ens convingui.