PALOMA ARENÓS

Amagats sota la closca

La timidesa no apareix fins als dos anys. És natural i no cal preocupar-se a menys que l'infant pateixi i s'angoixi perquè no és capaç de relacionar-se amb la gent

Amagatssota la closca / FOTO: GETTY IMAGES Zoom

Com les tortugues quan tenen por, els infants tímids se solen amagar darrere de les cames dels pares o de la persona amb qui tenen més confiança. Amagar-se sota la closca és una manera de protegir-se del que no coneixen i obtenir seguretat. Ja de més grandets, un mig somriure, acotar el cap i que se'ls posin les galtes i les orelles vermelles com un tomàquet són els signes més externs que la vergonya no ha marxat, encara.

La timidesa no apareix fins als dos anys. A partir d'aquesta edat, l'infant comença a ser conscient que els altres avaluen les seves accions i que poden adonar-se dels seus errors o, fins i tot, riure's d'ell. Als tres o quatre anys els nens donen molta importància a l'opinió dels altres i davant de persones o situacions noves o diferents del seu entorn familiar més pròxim -que els proporciona seguretat- poden sentir-se incòmodes. En mirar d'enfrontar-se a aquestes situacions complicades poden aflorar els primers signes de timidesa. "Quan aquest comportament tímid se cenyeix a una circumstància en concret, no cal preocupar-se ni fer que saltin les alarmes, però sí que és fonamental prestar molta atenció al nen i donar-li seguretat per evitar possibles problemes de comportament en el futur", adverteix el psicòleg Juan Pedro Valencia. Els experts deixen clar que la timidesa i la vergonya són naturals i que no cal preocupar-se si no és que l'infant pateix i s'angoixa perquè és incapaç de relacionar-se amb amics i familiars amb normalitat. "Aquests problemes sorgeixen quan el menor comença a presentar dificultats de relació, tant amb els adults com amb els de la seva edat, fuig dels desconeguts, s'enganxa literalment a la persona de referència, no li ve de gust de fer coses noves o, fins i tot, li fa vergonya celebrar amb els amiguets el seu aniversari", exemplifica Valencia.

Emoció i ambient

Encara que no es descarta que els factors genètics puguin, en certa manera, predisposar els nens cap a la timidesa, se sap que els factors emocionals i ambientals tenen un gran pes que permeten pensar que no es neix sent tímid. "Se n'aprèn tant per experiència pròpia com per poder presenciar conductes i formes de comportament d'altres", apunta Valencia. Així doncs, si se sol castigar l'infant amb molta freqüència, infravalorar-lo o ridiculitzar-lo sovint, sobretot comparant-lo amb altres nens, o se li impedeix mostrar les seves emocions i expressar-se adequadament, "és fàcil comprendre que la timidesa servirà al nen de protecció, com un escut defensiu que li permetrà no enfrontar-se a aquestes situacions". "A més, se sentirà fràgil i dubtarà de la seva capacitat i les seves habilitats per poder sortir-se'n amb èxit", subratlla la psicòloga familiar Sílvia Martín.

La falta d'habilitats socials que hi pugui haver darrere d'una timidesa exagerada no facilitaran que es desenvolupi un aprenentatge positiu. La falta de relació social pot fer que en lloc d'enfrontar-se sanament a situacions normals a l'escola que podrien ajudar-lo -com sortir a la pissarra o que el professor pregunti a l'alumne en veu alta a la classe- miri d'evitar-les", detalla la psicopedagoga Magda Anglès. "Un tímid exagerat pot acabar patint, en alguns casos, fracàs escolar, no per falta de capacitat intel·lectual, sinó per falta d'habilitat per gestionar l'ansietat que se li presenta en aquests moments de tensió", destaca. Anglès recomana l'assessorament d'un expert, que ha de treballar conjuntament amb l'infant i la seva família.

Pressió familiar

"Tenim una societat molt exigent amb els nostres fills i en aquesta exigència juguem un paper important com a pares. Molts intenten que els fills siguin més que ells, que aprenguin més i millor, que es relacionin i resolguin les situacions de la vida amb més rapidesa, eficàcia i seguretat" -continua la psicopedagoga-. És a dir, aportem un elevat grau de pressió que, en molts casos, provoca inseguretat en els nens, ja que no tots tenen la capacitat i les habilitats personals suficients per afrontar amb èxit totes aquestes exigències", alerta Magda Anglès.

Així, insisteix que es pot ser competent i eficaç sense ser millor que l'altre, aprenent a donar el millor de cadascú, "tot i que aquest millor no sigui més en quantitat", matisa. Segons ella, té el mateix valor un nen que fa 20 flexions que el que en fa 5 si en tots dos casos és el màxim que els alumnes són capaços de fer. "És fonamental dedicar als fills bona part del nostre temps, amb estima, atenció, i fer-los saber que els considerem i els acceptem com són, sense que això signifiqui, en cap cas, que facin sempre el que els doni la gana", matisa la psicòloga Sílvia Martín. Són els ingredients fonamentals per garantir una alta probabilitat que els infants creixin d'una manera harmoniosa i equilibrada, tant si són tímids com extravertits.e