Alumnes Estimats

No tots els alumnes són males persones. En realitat són molt pocs. Abunden, almenys on treballo, els disruptius, bromistes pesats i belluguets incansables que et fan la jornada laboral més difícil. Tot i així defenso la bondat de cor de la majoria i tant de bo siguin de grans persones exemplars. Sempre he dit que el primer trimestre és de tempteig. Et posen a prova per saber de quina pasta estàs fet, si ets bona o mala persona, o si només ho fas veure quan et treuen de polleguera. Hi ha dies que surts molt cremat i has de renegar una mica. Fins i tot quan estàs molt descontent amb el comportament dels alumnes i els esbronques, després segueixen saludant-te amb naturalitat pels passadissos. Difícilment són rancorosos. Ho obliden tot, incloent-hi el que han estudiat.

Un docent sap perfectament quan cau bé als alumnes i si li tenen confiança. No convé que t'agafin mania, perquè llavors, tard o d'hora, se't tiraran a sobre. Són més petits però més nombrosos, i amb famílies que voldran creure's la seva versió. Quan un company està malalt, em toca entrar en un grup que no avaluo, tot i que em coneixen. M'agrada que em rebin amb ganes de compartir una estona. Això no vol dir que callin més ni que es comportin millor, sinó que per a ells ets un bon referent. Saben que intentes fer la teva feina tan bé com pots, i que si no aproves a tothom és perquè seria injust.

Superar el pas del temps

Passa exactament el mateix quan te'ls trobes pel carrer, a vegades lluny de l'institut. Normalment et saluden amb alegria i et presenten la família o la parella. A vegades són alumnes de ja fa una colla anys, que han crescut tant que no sóc capaç de reconèixer-los, ni tan sols de saber com es deien, però que tenen la necessitat de saludar-me o de confessar que segueixen els meus llibres. Quan em trobo amb una d'aquestes situacions entenc el valor de la feina que faig. Com ells, jo també he tingut els meus professors preferits, i a la meva manera me'ls estimava, i crec que en molts casos va ser un sentiment recíproc. Alguns dels meus mestres han començat a morir. Quan ho descobreixo em quedo molt trist i una mica més sol. El relleu és imparable, però el seu record val més que qualsevol nota. I no cal dir que més que qualsevol llei d'educació, sigui nova o antiga.