Flors de Bach
EVA BACH

Als amics, ni exigències ni retrets

Un amic és un tresor que hem de cuidar i que hem d’ensenyar els nostres fills a cuidar. Però de qui en podem dir amic de veritat? La definició d’amic que més m’agrada diu que és algú que et coneix molt bé i, a pesar d’això, segueix sent el teu amic. M’agrada molt perquè engloba un dels requisits que considero essencials de l’amistat: l’acceptació de l’altre tal com és, amb els seus defectes i els seus punts febles inclosos. Em sembla una visió molt bonica i realista alhora, que li confereix una gran solidesa a l’amistat. El que estimem no és una aparença o una imatge irreal de l’altre, sinó la persona real que és. L’estimem malgrat la seva imperfecció, perquè som plenament conscients de la nostra. Disculpem les seves equivocacions, perquè sabem que nosaltres també en cometem. El que aprecio, el que em fa sentir bé de l’amic és tant -o té un valor tan important per a mi- que el que en algun moment em pugui desagradar no compta.

Estimar els amics tal com són suposa no qüestionar el que fan, menys si ens ho demanen ells explícitament. És molt recomanable que entre els amics que tinguem n’hi hagi algun prou lúcid i prou just, amb permís per qüestionar-nos si veu que ens estem fent mal o que n’estem fent. Però només tindrà efectes positius si ens estima incondicionalment. I si pensa més en el nostre bé que en el seu propi. Aquest és un altre requisit d’una bona amistat: voler per a l’amic el que és bo per a ell, encara que no sigui el que nosaltres voldríem. No se’n pot dir amic de qui t’aprecia mentre respons al que espera o necessita de tu i deixa de fer-ho quan defraudes les seves expectatives o comets errors.

Als nostres fills i filles els hem d’ensenyar a donar generosament als seus amics el que vulguin i puguin donar-los, a agrair-los el que rebin de bo i a estar-se de fer-los retrets. Li podem dir a un amic que ens agradaria veure’l més, però no reprovar-li que no està prou per nosaltres. Una de les maneres més fàcils de perdre un amic és exigint-li el que no vol o no pot donar-nos, o recriminant-li que no faci el que volem. Als amics, ni exigències ni retrets. Millor acceptació i respecte a la seva llibertat.