Alfred Hitchcock

Hi ha personatges que no et resulta difícil imaginar-los de criatura. No és el cas d'Alfred Hitchcock, que va popularitzar la seva imatge quan era un home gras i calb, i que va dirigir les pel·lícules que més han neguitejat generacions senceres d'espectadors. Com imaginar-lo, doncs, quan era un nen petit de mirada innocent o entremaliada? Busquem informació sobre els seus primers anys i potser ens podrem anar fent una idea del Hitchcock infant.

Va néixer a Leytonstone, als afores de Londres, el 1899. El seu pare, William, era majorista de fruites i llegums, i la seva mare, Emma Jane Whelan, era d'origen irlandès. El matrimoni va tenir un primer fill, que es va dir William com el pare; una nena que es va dir Eileen, i, finalment, el tercer i últim fill, l'Alfred. El petit dels Hitchcock era un nen més aviat solitari, educat, sobreprotegit per una mare catòlica i una mica acomplexat pel seu sobrepès. Tant a casa com al col·legi dels jesuïtes on va estudiar, l'Alfred era tractat amb una severa disciplina que, segons reconeixia de gran, l'havia marcat negativament com a adult. Segons explicava, una vegada, quan només tenia quatre o cinc anys, els seus pares el van enviar a la comissaria que tenien a prop de casa amb una nota manuscrita. Quan els policies van llegir la nota, van tancar el petit Alfred en una cel·la durant uns minuts i després li van advertir que allò era el que els passava als nois que no es portaven bé. Segons ell mateix recordava, però, no va ser un nen excessivament entremaliat, més aviat era tímid i observador. Quan es tractava de jugar, l'Alfred preferia la seva pròpia imaginació que el millor company. El director recordava que s'havia divertit molt inventant-se els seus propis jocs, sense necessitat de recórrer als seus germans o als amics. A casa dels Hitchcock no hi havia problemes econòmics, però la família vivia amb austeritat i sempre pendent del negoci.

Durant els anys de la infància del futur director, la família es va traslladar primer a Poplar i després a Stepney, sempre pels voltants de Londres, cosa que no va facilitar que el noi -ja de mena introvertit- fes amics. A escola l'Alfred era bon estudiant, sobretot en les assignatures de llengua. Els companys de classe el coneixien com a Cocky, derivat del seu cognom. Va viure aquells anys dominat pel pànic que li feien els càstigs físics que practicaven els jesuïtes i, segons va reconèixer més endavant, en aquest pànic hi ha les arrels de la seva obra com a director de cinema. Era un lector precoç de Dickens i Edgar Allan Poe i, ja d'adolescent, va començar a aficionar-se al cinema. Va començar admirant Chaplin i Buster Keaton i sembla que la pel·lícula que va decidir-lo finalment a dedicar-se al cinema va ser Les tres llums , de Fritz Lang. El seu pare va morir quan l'Alfred tenia catorze anys i els seus germans grans ja no vivien a casa. La seva mare i ell van haver de tancar el negoci i van decidir tornar a Leytonstone, on tenien família i amics. La relació entre mare i fill sempre va ser un misteri sobre el qual no calia parlar: van estar molt units, però… tots recordem la mare de Psicosi!