Criatures 28/12/2013

Al meu país, per Cap d'Any...

Les tradicions són compatibles per molt diferents que siguin les unes de les altres. A més, conformen una mirada inclusiva, fan entendre als nens que la realitat va més enllà de la quotidianitat i els fan posar contents perquè, per a ells, com més festes millor

Trinitat Gilbert
3 min
Al meu país, per Cap d'Any... Com mantenir vives per als fills tradicions pròpies del país dels pares quan són de fora

El Cap d'Any noruec és molt diferent del català, diu l'Hugo Ruiz, pare de l'Albert (3 anys), l'Emma i l'Eira (2). Viuen a Catalunya però se'n van sempre amb la família del seu marit, el Michael Mortensen, quan comencen les vacances escolars. L'any passat, l'Albert va arribar despert fins a les 12 de la nit, però no van menjar raïm, perquè, quan són a Noruega, segueixen el ritme festiu del país.

"El Cap d'Any noruec és la festa dels coets, les bengales i els petards, és com el Sant Joan català". Els focs d'artifici són la gran atracció. És una nit per mudar-se, beure cava -últimament està més de moda que el xampany- i menjar gall dindi. Però l'Hugo i el Michael, juntament amb els seus tres fills, mengen la pizza casolana que prepara l'avi noruec, que és el que més agrada als nens. Després tiren coets i es dediquen a mirar els que tiren els altres veïns de la ciutat d'origen del Michael, Bodo, situada al nord del cercle polar.

"Ens ho mirem des d'una riba del fiord, i contemplem els focs artificials que tiren des de l'altra riba". És una visió molt espectacular, sobretot si la naturalesa contribueix a la festa posant-hi l'aurora boreal de fons. "És bonic, però quan són les 12 de la nit, trobo a faltar la tradició de les campanades: l'emoció de l'espera, i com marquem els catalans el moment de la celebració", comenta l'Hugo. Per tot plegat, pensa que quan els fills siguin més grans segurament acabaran menjant-ne a les 12 de la nit i després sortiran a tirar els coets.

Cap d'any sikh

El Keiwal, pare del Jan (2 anys), el Pol (9) i la Gina (11), explica que la mateixa nit de Cap d'Any segueix la tradició d'aquí perquè són a Catalunya. Així que menjaran raïm amb les 12 campanades i faran un sopar amb els amics. "També és cert que els amics de la meva dona, l'Elisabet, fan una trobada molt divertida, perquè consisteix a seguir la tradició d'un país que hauran acordat entre tots: "Aquest any anirem vestits de mexicans i menjarem plats típics d'aquell país".

Ara bé, un dia abans de Cap d'Any, el Keiwal i els dos nens se'n van a un temple sikh de Barcelona per resar, per fer un repàs de l'any que s'acaba i l'any que haurà d'arribar. "Si fóssim al meu poble de l'Índia, de nom Kotla, a la regió del Panjab, a les 12 de la nit aniríem al temple, decorat especialment, després d'haver sopat a les 6 de la tarda i d'haver vist per la televisió, a les 8 del vespre, el programa especial sobre Cap d'Any". I si no hi anessin a les 12, doncs la tradició és llevar-se a les 3 de la matinada per ser al temple a les 4. El Cap d'Any sikh és resar, sopar la família junta, veure el programa de televisió i, de vegades, tirar petards també.

Com que són a Catalunya, el Keiwal té clar que ha de seguir el ritme del país. Per això, els fills nens no porten els cabells llargs, com és la seva tradició, fins que la criatura compleix els 18 anys, moment en què decideix si se'ls vol tallar o continua mantenint-los llargs. "Ho vam parlar amb l'Elisabet i vam veure clar que si vivíem a Catalunya, havíem de seguir la manera de fer del país".

Any nou xinès

Per la seva banda, la Xing Bo diu que el Thomas, el seu fill (7 anys), està encantat de celebrar dues vegades el Cap d'Any. Com a nen català, de mare xinesa i de pare anglès, que viu a Catalunya, celebra el Cap d'Any el 31 de desembre menjant els dotze grans de raïm. Ara bé, quan arribi el 31 de gener, els seus pares organitzaran una altra festa, perquè la tradició xinesa ha marcat aquest dia del 2014 per celebrar l'entrada a l'any nou xinès. "Menjarem molts plats variats i petits, perquè el menjar és molt important per donar la benvinguda a l'any nou xinès; en canvi, a Catalunya la tradició és només menjar-ne un". La cirereta de la festa xinesa serà el regal per a la criatura, "que acostuma a ser un sobre vermell amb diners". El Thomas, assegura la seva mare, entén els costums de les dues celebracions. "I, esclar, com més festes, millor".

Amb accent argentí

Per acabar, la Laura Bresba i el Joan Company, pares del Ferran i el Pol, expliquen que passen el Cap d'Any amb la tradició catalana amb les explicacions i els records constants de la mare, que els fa saber que a l'Argentina es viu d'una manera diferent. "A l'Argentina es tiren coets, com si fos el Sant Joan català, i mengem aliments típics europeus, com torrons, fruita seca, panettones o pa dolç, malgrat que són hipercalòrics i no s'ajusten a les altes temperatures del desembre, a més de 30 graus". Als fills els sorprèn la calor, però la mare els dóna tots els arguments per fer-los-ho entendre. "Amb les paraules, els nens reviuen el Cap d'Any que jo havia viscut de petita al meu país", conclou la Laura.

stats