TRINITAT GILBERT

Al mar, la canalla, ben segura

Dalt d’un vaixell, cal extremar les mesures de seguretat per a les criatures. El mitjà de transport i el medi per on circula ho requereixen

Al mar,  La canalla, ben segura / FOTOS: MANOLO GARCÍA Zoom

Tot just posar els peus al veler, el capità de Nàutica Spirit, Oriol Borrós, deixa ben clara la primera norma: aquí només mano jo. Ho diu seriós, amb autoritat però sense ser un autoritari. Les tres criatures, de 4, 6 i 9 anys, riuen. I llavors ell ho repeteix: “No faig broma; heu de fer cas de tot el que jo us digui, perquè un veler exigeix precaució màxima”. Ara s’ho han cregut.

Amb la norma clara, el capità dels velers de lloguer amb capità col·loca a les criatures una armilla salvavides. Els infants tornen a riure perquè els fa gràcia aquella jaqueta sense mànigues de color estrident, amb un xiulet allargat i ben sonor. “Per què té un xiulet tan estrany, aquesta armilla?”, pregunten. “Perquè els petits, si mai passés res al vaixell i caiguéssiu al mar, us poseu molt nerviosos, obriu la boca i comenceu a empassar aigua”. El xiulet seria una arma petita d’alerta, perquè el soroll el poguessin sentir els vaixells propers i saber que hi ha persones que necessiten ajuda.

Ara ja estan asseguts als sofàs del veler, amb l’armilla i amb el xiulet a mà. “¿Heu portat xancletes negres? ¿Que no sabeu que en un veler no se’n poden portar mai perquè taquen el terra, que és blanc?”, diu l’Oriol. Ni els adults acompanyants ni els petits ho sabien.

L’experiència és un grau

Tampoc no sabien que, per no marejar-se, no havien de beure llet ni productes derivats de la llet. “Els cafès amb llet són letals per anar amb vaixell”. Bé, letal vol dir que és motiu segur de mareig. En el cas de les criatures, el got de llet matiner. De fet, el mareig apareix quan se’ls acudeix baixar a la part dels llits i el lavabo del veler. “El canvi de temperatura els en pot fer venir; per això jo els acostumo a anar ruixant amb la mànega d’aigua dolça, perquè anar-se refrescant va bé”. També pot aparèixer quan el veler deixa de ser impulsat pel mar i comença a ser mogut per les veles, segons el ritme del vent.

L’Oriol no sempre permet que les criatures saltin del veler al mar, perquè té molt apamat el mar, fins i tot el dia que sembla que és pla i calmat com una bassa d’oli. “Hi ha cabretes, que són unes petites crestes blanques que fa el mar de tant en tant”. Aquestes crestes no posarien fàcil pujar al veler després d’haver-se banyat al mar. Així que, avui, les tres criatures -una és el fill del capità- no es banyaran a la mar salada; només es mullaran amb l’aigua dolça de la mànega.

La botavara, un perill

Amb criatures al veler, el capità mai no deixa anar la vela lligada a la botavara, la més propera a la zona de passatgers. “És un perill, perquè el pal de la botavara es va bellugant, i una criatura, que és imprevisible per molta norma que se li posi, sempre s’hi pot sentir atreta, pel moviment a dreta i a esquerra del pal. La vela que fa moure el veler, quan el motor s’atura, és la del davant de tot, on no arriben les criatures, perquè el capità no les deixa moure dels bancs, o de damunt dels bancs, on també els deixa recolzar l’esquena, perquè el veler està protegit amb xarxes. “Per totes aquestes mesures de seguretat, aquest estiu Nàutica Spirit ha aconseguit rebre de la Generalitat de Catalunya el certificat d’empresa de destinació de turisme familiar”.

Els petits han fet cas en tot al capità. Estan relaxats, han contemplat els galls (els punts de senyal dels pescadors) i les cabretes del mar, i han vist com el paisatge de la costa de Vilanova i la Geltrú es convertia, de lluny, en un horitzó de colors desdibuixat. A la tornada, amb menys emoció perquè l’hora passada els ho fa conèixer més tot, es relaxen. Tant, que el més petit de tots, el Roc, el fill del capità, decideix ajeure’s al banc del veler per fer-hi una migdiada. “És el que té el vaivé del mar. A alguns els fa marejar i a d’altres els fa adormir”. Bona migdiada.