El David (11 anys) i el seu germà Sergi (8 anys) van a l'escola amb autocar cada dia del món. Viuen a Sant Julià de Ramis, però estudien a l'escola pública Montserrat de Sarrià de Ter, que està situada dalt d'una muntanya, lluny del nucli urbà. Si hi anessin en cotxe particular, "provocaríem un caos circulatori, perquè no hi ha gaire espai per maniobrar, invadiríem la zona dels autocars; no seria gens pràctic", expliquen els pares, Montserrat Lladó i Xavier Font.
És cert que quan el David i el Sergi feien P-3, els pares els veien petits per fer el trajecte en autocar, perquè era "com si de sobte fessin una activitat de més grans", però la Montserrat i el Xavier es van tranquil·litzar quan es van adonar que tots dos hi anaven contents i segurs: "Sempre ens vam fixar que a l'autobús hi hagués cinturó de seguretat, perquè se'l poguessin cordar".
Com que els pares entren a treballar a les 8 del matí, una àvia i una tieta són les encarregades de portar les criatures a la parada del bus de Sant Julià, i l'autocar i els monitors fan la resta. "Els monitors són l'enllaç entre les famílies i l'escola", explica ara la directora de l'escola de Sarrià, Montserrat Xandrich. Són els encarregats de fer complir unes normes generals de comportament. Les més importants són el respecte entre els companys. "No es poden agredir, ni insultar. A més, esclar, s'han d'asseure bé, cadascú al seient que se'ls assigna des de principi de curs, i han de baixar i pujar sempre a la mateixa parada", diu Xandrich. Si alguna d'aquestes normes no es compleix, els monitors preparen uns informes de comportament als pares. De totes maneres, el que "és segur és que cap criatura va dreta a l'autocar ni tampoc va deslligada", continua explicant la directora de l'escola.
Cada dia, 7 autobusos porten 370 alumnes a l'escola Montserrat de Sarrià. La resta, uns cent més, hi van caminant, perquè l'Ajuntament ha condicionat la muntanya amb unes escales. "A part que és un problema enorme que els pares vinguin amb els seus cotxes perquè som enmig d'un bosc i no hi ha espai possible perquè 7 autobusos i cotxes particulars maniobrin, cal dir que som una escola verda". Dit amb unes altres paraules: "Pensem que és més ecològic el transport públic perquè redueix el volum de trànsit que suposaria transportar el total de 475 alumnes de l'escola".
Transport segur?
Per la seva banda, M. Àngels Miranda, vicepresidenta de l'Associació Nacional de Seguretat Infantil (www.seguridadinfantil.org), opina que "el transport escolar no incorpora els mateixos requisits de seguretat obligats per normativa que els automòbils privats". Els seients amb cinturó o sense no disposen d'una cadireta adequada al pes i talla de la criatura, tal com s'ha de portar en un cotxe particular. "Una postura totalment il·lògica, ja que són les mateixes carreteres, amb els mateixos perills i riscos per als nens". A més, de cinturons, que és l'únic sistema acceptat en els transports públics, "no en tenen tots els autobusos, perquè la norma no és retroactiva, així que, depenent de l'antiguitat de l'autocar, no hi està obligat".
Per tot plegat, l'Associació Nacional de Seguretat Infantil té engegades diverses campanyes de difusió i divulgació, així com recollides de signatures per aconseguir que al transport escolar sigui obligatòria la incorporació del sistema de retenció infantil que eviti que la criatura surti disparada de l'autocar en cas d'accident. "El cinturó no fa la seva funció de retenció quan l'infant té 3 anys, ni a l'autobús ni a l'automòbil -diu Miranda-. Nosaltres apostem per col·locar als seients dels transports públics les cadiretes tipus arnès, adequades a les criatures i còmodes per a les companyies, que atorguen la seguretat que necessiten".
Moment de relació
Finalment, la psicòloga Mercè Conangla, coautora del llibre Les raons que la raó ignora (Pòrtic), pensa que els trajectes en transport escolar suposen per als infants "una oportunitat de crear vincles i relacionar-se amb altres infants, un fet que pot ser positiu com a socialització". En aquest sentit, els germans David i Sergi asseguren que l'estona de l'autocar és una de les preferides del dia. Hi van amb els seus companys, perquè, malgrat que són germans, s'asseuen en llocs diferents, i hi fan un recorregut en què els encanta de mirar per la finestra. És una manera de començar amb companyia, amb els amics de l'autocar, que no sempre són els de la mateixa classe, perquè hi van nens d'edats diferents. "A ells els agrada molt anar-hi, sobretot pels amics, però també perquè mai no han conegut cap altre mitjà d'anar a l'escola", explica la mare.
Pel que fa als trajectes a peu, fomenten -segons Conangla- altres aspectes, "com la comunicació, perquè són espais per parlar, per comentar i per educar en el civisme". En canvi, anar en cotxe és una opció que "comporta més trànsit, estrès, despesa econòmica, contaminació, tot i que hi ha famílies que no tenen cap altra opció per horari i per lloc".e
