Ajut extern

Teràpia ocupacional

Què passa quan el nostre fill no segueix els paràmetres de creixement estàndards? La Laia Orera, formada com a mestra d'educació especial, va notar que alguna cosa no rutllava bé amb la seva filla, la Laia. "De petita sempre estava cansada, s'adormia, no tocava l'arc de jocs, va trigar molt a gatejar i no va caminar fins als 17 mesos", recorda. "El pediatre em deia que era normal i que cadascú té el seu ritme, però a la guarderia em van dir que no anava bé". Va demanar ajut al Centre de Diagnòstic i d'Atenció Precoç de Sabadell (públic) i al Centre d'Estimulació Infantil de Barcelona, un centre privat especialitzat en la millora del desenvolupament infantil des de l'àmbit de la teràpia ocupacional pediàtrica i la teràpia d'integració sensorial.

La terapeuta ocupacional pediàtrica Cristina Pérez hi treballava i es va fer càrrec del cas de la Laia. Ara ha obert un centre de teràpia infantil a Sabadell, Ninaia, i explica que el terapeuta ocupacional pediàtric tracta amb infants i adolescents que mostren alguna dificultat, ja sigui per causes físiques, sensorials, psíquiques o socials. "Amb la Laia hem treballat sota l'enfocament de la teràpia d'integració sensorial. Sempre respectant la seva motivació i iniciativa i utilitzant el joc, hem fet moltes activitats que li proporcionaven estímuls, en una feina perquè sigui el màxim d'autònoma possible en la seva vida diària", diu.

Pérez detalla que quan un nen no processa bé la informació que li arriba dels cinc sentits pateix una disfunció en el processament sensorial i pot emetre alguns senyals que els pares han de detectar i consultar a un expert. Són hipersensibilitats (no tolera determinades textures, por al moviment o a les alçades...), cerca exagerada d'estímuls (li costa estar quiet, ho toca tot, busca sensacions fortes i intenses...), plor i rebequeries desmesurades, dificultats per mantenir l'atenció o dificultats de coordinació motriu.