AINHOA BOIX

Ajudar els fills a triar estudis

Els pares poden acompanyar els fills en la tria, però les capacitats i els interessos del jove no s’han d’oblidar

Ajudar els fills a triar estudis / FOTO: P. VIRGILI / C. ATSET Zoom

A la Mariluz Rubio no li importa si el seu fill estudia batxillerat o es decanta per una FP, si acaba convertint-se en enginyer industrial o treballant com a discjòquei. El que vol és que es dediqui al que li agrada i que, si és possible, faci de la seva passió la seva professió. I, esclar, que s’hi pugui guanyar la vida. Per això, quan falta un any perquè l’Ovidi acabi l’ESO i hagi de triar quins estudis farà, aquesta valenciana ha començat a informar-se sobre les diferents professions que hi ha al mercat i les diferents vies per accedir-hi. Ho fa tenint en compte els interessos del seu fill, les seves habilitats i capacitats, la seva manera de ser. Ell, segons comenta la Mariluz, no té gaire clar quin camí vol seguir. De moment, ni tan sols es preocupa per un futur professional que, com molts dels seus companys de classe, veu molt lluny. No és estrany. És jove, treu bones notes i sap que els seus pares l’acompanyaran en totes les decisions que assumeixi.

Però el cas de l’Ovidi no és el més comú. Ni tots els pares es preocupen per entendre un sistema educatiu que els és aliè ni, encara menys, tots són conscients que l’elecció del futur acadèmic i professional dels seus fills ha de recaure en els seus protagonistes: els joves. Això no ho diem nosaltres. Ho afirmen experts del món de l’orientació educacional com la directora d’Educaweb, Montserrat Oliveras. Professionals acostumats a tractar amb alumnes en diferents etapes educatives i que veuen com molts, guiats pels seus pares, s’acaben decantant per uns estudis que no s’ajusten ni als seus interessos ni a les seves capacitats. Darrere dels seus consells no hi ha malícia.

Segons la responsable d’aquesta plataforma especialitzada en orientació educacional i professional, les presses, la falta d’informació sobre una realitat acadèmica que no té res a veure amb la viscuda fa 15 anys i un passat professional que apuntava als estudis universitaris com a única via per trobar feina són alguns dels factors que porten els pares a condicionar la decisió dels seus fills i, moltes vegades, a equivocar-se. També a creure que les decisions que es prenguin als 16 anys són definitives, que no hi ha marxa enrere.

Potser per això des d’Educaweb, a més d’oferir tallers d’orientació per a estudiants, organitzen xerrades per als pares. La idea, com explica Oliveras, és que els progenitors coneguin les múltiples sortides professionals que hi ha al mercat i les vies per accedir-hi i que disposin de les eines necessàries per acompanyar els seus fills en un procés, el de l’orientació, que s’ha d’iniciar molt abans que el jove acabi l’ESO. No es tracta que els pares siguin experts al mercat acadèmic i laboral. Més aviat que siguin conscients de coses tan importants com que el batxillerat no és l’única via per accedir a la universitat o que la FP ofereix moltes sortides als estudiants i que puguin traslladar aquesta informació als seus fills. També que assumeixin que orientar significa acompanyar. En cap cas decidir per ells.

Autoconeixement

“Els pares hem de ser conscients que són els fills els que hauran de fer l’esforç de tirar endavant l’itinerari que es tria. No serà el pare qui es posarà a estudiar economia per molt que pensi que és la millor sortida per al seu fill”, comenta Oliveras. Potser per això insisteix en la importància que els progenitors deixin a una banda idees preconcebudes i expectatives personals i centrin els esforços a intentar descobrir com són els seus fills, quins interessos i habilitats tenen, quins valors els defineixen. I no només això: també advoca perquè aquesta reflexió es traslladi als menors i que siguin ells els que, pel seu coneixement personal, decideixin. Una idea que també defensa el senior project manager de la Fundación Bertelsmann, Juan José Juárez. Per al responsable d’aquesta organització, impulsora del canvi social positiu i editora de llibres com ¿Cómo orientar profesionalmente a tu hijo?, les capacitats i interessos d’un alumne són tan importants per triar estudis com els resultats acadèmics que obtinguin.

Context

Ho són perquè, a edats tan primerenques i sense un coneixement previ del món laboral, pocs joves tenen clara la professió que tindran i amb quina modalitat d’estudis hi arribaran. A través dels temes que inciten la seva curiositat, de la manera que tenen de relacionar-se amb el món o de com aborden l’aprenentatge, els pares i, sobretot, els fills poden perfilar quins estudis s’adapten millor a les seves capacitats i personalitat i decidir en conseqüència. Perquè s’entengui millor, posa un exemple: estudiar medicina implica tenir una nota d’accés alta però també tenir el sentit d’ajuda als altres i les ganes de treballar en un entorn sanitari. I aquesta reflexió no només l’han de fer els pares, sinó també els fills. Seran ells els que hauran de dedicar cinc anys o més a estudiar i adaptar-se a les exigències d’una societat canviant. La decisió entre FP o batxillerat, com explica Juárez, és una de les moltes de la seva carrera professional.

“Una persona s’enfrontarà a vuit o deu canvis professionals en la seva vida. Això significa que en vuit o en deu ocasions haurà de reinventar-se com a persona, analitzar quines són les seves necessitats, quins són els seus punts forts i febles, quin és el mercat laboral on encaixa”, diu Juárez. Per aquest motiu és tan important que els joves aprenguin a conèixer-se i a ser autònoms en les seves decisions. També que els pares acompanyin els seus fills en aquest procés i el possibilitin mitjançant el diàleg, la confiança i experiències vitals que promoguin l’autonomia i la reflexió.

Rectificar és possible

Qui també assumeix l’orientació com un procés a llarg termini i on la imposició no té cabuda és el professor dels estudis de psicologia i ciències de l’educació de la UOC Antoni Badia. Aquest professional, igual que Oliveras i Juárez, insisteix que els pares han d’evitar abocar pors i expectatives pròpies en els seus fills i, sobretot, han de ser conscients que la seva realitat acadèmica i professional dista molt de l’actual. Estudiar una carrera universitària no és sinònim d’èxit professional i no estudiar-la no significa, ni de bon tros, fracassar. El sistema educatiu ofereix múltiples combinacions perquè els joves descobreixin a què es volen dedicar i que ho puguin fer mentre es formen o treballen. També perquè rectifiquin si és necessari.

I és que, com explica Badia, en matèria d’educació res és irreversible. Només cal donar un cop d’ull al nostre voltant per adonar-se de com ha canviat el mercat laboral: les persones ja no passen la seva vida professional en una mateixa empresa i, moltes vegades, per requisits de la feina o per voluntat pròpia, es reciclen i reinventen.

Per a Badia, més que pel tipus d’estudis, els pares haurien de preocupar-se per inculcar als seus fills valors com l’esforç, l’excel·lència i l’ànsia de superació en cada projecte que abordin.