Flors de Bach
EVA BACH

Això no fa justícia al tresor que tu ets

Un dels baluards de l’autoestima que mares i pares hem de forjar en els nostres fills, des del primer dia que arriben al món, és la confiança en la seva bondat. Hem d’estar convençuts que les criatures són bones, que les seves necessitats i intencions també ho són, i que quan es comporten malament és perquè encara no han trobat una bona manera d’expressar què necessiten o què senten. Alhora, hem de confiar plenament que aconseguiran trobar-ne alguna i els hem de donar el temps i l’ajut que calgui per aconseguir-ho.

La confiança adulta no és només un ingredient bàsic per a una bona autoestima. És un nutrient indispensable de la pròpia bondat, ja que el fet mateix de pressuposar que existeix, que el nen ja la té al seu cor, produeix un efecte potenciador que la referma i li permet treure-la més fàcilment. Els nens alberguen dins seu l’essència dels valors i virtuts que han de desenvolupar.

Fer que floreixin

Educar-los consisteix, primordialment, a crear al voltant seu les condicions òptimes perquè floreixin. Però a vegades no ens ho sabem mirar així i ens imaginem intencions perverses o manipuladores en infants de curta edat. El simple fet d’imaginar-les ens impedeix o ens dificulta reconèixer la bondat de les seves motivacions de fons i exerceix, molt sovint, un efecte inhibidor d’aquesta essència bondadosa que hi ha en tot infant.

Quan els nostres fills o alumnes es comporten malament o cometen alguna agressió, no hem de pensar mai que tenen males intencions o mals sentiments. Hem de poder mirar més enllà de l’acció concreta, comprendre les necessitats legítimes que hi ha al darrere i ajudar-los a buscar maneres també legítimes d’expressar-les. Per això en comptes de fer-los retrets, és millor dir-los que el que han fet no fa justícia al tresor que són, i que els ajudarem a expressar-ho i a canalitzar-ho de manera que aquest tresor llueixi i els faci sentir bé i satisfets amb ells mateixos.

Les criatures tenen més ganes de ser bones i de ser un tresor quan els adults donem per fet que ho són, i els tractem com a tal. Confiança és, en últim terme, mirar-los amb els millors ulls possibles perquè emergeixin les meravelles que hi ha dins seu.