Aigua per tot arreu!

Des de fa un temps és freqüent veure persones que porten a sobre, vagin on vagin, una ampolla d'aigua, convertida en complement indispensable com el mocador o la cartera. Fa uns anys, un fabricant d'aigua embotellada va incloure a les seves etiquetes dibuixos d'un artista de moda, amb la intenció, diuen, de convertir les ampolles en un objecte fashion.

Però hi ha una manera encara més efectiva de vendre milers i milers d'ampolles: recórrer a la ciència. Perdó, vull dir a la ciència. Fa uns dies, a Madrid tenia lloc el primer congrés internacional i tercer nacional d'hidratació, "organitzat per Coca-cola". Sembla que en aquest congrés s'ha dit que la deshidratació afecta el rendiment, la coordinació, la memòria, pot produir accidents laborals... Les dones necessitarien dos litres d'aigua al dia; els homes dos i mig; només el 20% o 25% d'aquesta quantitat pot venir dels aliments, la resta s'ha de beure. Les poblacions no estan prou conscienciades de les seves necessitats d'hidratació. "Cal prendre 200 o 300 ml de líquid cada hora". Vatua! Ja no n'hi ha prou sortint de casa amb l'ampolla d'aigua, ara caldrà portar el pack de vuit! Cal que un benefactor de la humanitat inventi ràpidament la garrafa amb rodes.

Se'ns diu que a aquest congrés hi han assistit més de mil científics. A veure, sempre hi ha algú capaç d'acceptar un viatge gratis i un certificat més per al currículum, però mil? ¿De veritat creu que hi ha mil científics al món disposats a deixar el que estiguin fent per assistir a un congrés de Coca-cola? Això requereix ampliar notablement la definició de científic. I afegir-hi la cursiva.

En realitat, les necessitats d'aigua, molt variables segons el clima i l'activitat física, són habitualment molt inferiors als dos litres. En realitat, la contribució dels aliments sòlids és molt superior al 80%; no només contenen aigua, sinó que els àtoms d'hidrogen de proteïnes, greixos i carbohidrats es combinen amb l'oxigen dins del nostre organisme i produeixen aigua. Siguin quines siguin les necessitats d'aigua, expressar-les en mil·lilitres per hora és absurd i enganyós, com ho seria expressar així les nostres necessitats de calories o de calci. Podem estar moltes hores sense beure, igual que sense menjar.

Tenim un meravellós mecanisme fisiològic, la set, que durant milions d'anys ens ha permès beure tot el que necessitàvem sense cap consell científic. Seria bo que tinguessin també un mecanisme per distingir els congressos científics de veritat dels que només són una eina promocional de la indústria.