MÒNICA LÓPEZ FERRADO

Adolescents que fan el cim

Adolescentsque fan el cim / FOTO: CÈLIA ATSET/F.C.ESPLAI Zoom

Dormir sota els estels fent bivac. Matinar per caminar fins a arribar a veure començar el dia i que apareguin els isards. Saltar un coll i tocar neu en ple estiu. I compartir-ho tot, alegries, fatigues i confidències, amb els companys d'excursió. Són experiències que va viure Pau Atienza quan a l'adolescència feia sortides amb l'esplai i assolia fites més complexes que les que ja feia des que tenia sis anys i va començar a anar de colònies. Des de petit ha viscut a fons l'excursionisme. Ara, amb 40 anys i, per tant, amb la distància que li atorga el temps, no només recorda amb passió les experiències viscudes, sinó que reconeix en tot el que va viure una experiència vital que el va marcar per estimar la natura, per conviure amb els altres i per entendre's a ell mateix. "Jo era un nen de ciutat. Assolir el cim d'una muntanya i tenir-ho tot als meus peus era increïble", explica. Ara té una nena de dos anys i mig i diu que quan sigui una miqueta més gran ja l'apuntarà a l'esplai per fer excursions. "Crec que té un gran valor educatiu, és una activitat física, fas exercici, aprens a respectar la natura i què significa la solidaritat amb els companys", afegeix.

Un procés

Per al Pau arribar a fer excursions de dos o tres dies quan era adolescent va ser un procés senzill. De ben petit va començar a l'esplai, amb sortides més curtes, envoltades de joc. De gran les excursions ja eren més llargues, amb fites per assolir i amb nits fora. "És un desafiament individual, reconeixes els teus límits i al mateix temps aprens a enfortir la teva resistència psicològica, saps que malgrat que estàs cansat pots continuar. De vegades veies que hi havia nens que no estaven habituats a fer excursions que s'aturaven i no volien continuar; crec que és perquè no hi estaven acostumats i encara no sabien la recompensa que els esperava en arribar al cim. Un cop ho has fet ja saps que hi arribaràs", explica el Pau.

Lara Sánchez, que té 25 anys, és monitora i responsable de l'esplai Druida, de Barcelona. Aquest any toca una de les cites més especials: la travessa Barcelona-Montserrat, adreçada a nens més grans de 12 anys i en què també participen pares i mares que havien estat a l'esplai de petits. Ella mateixa, encara que de moment no és mare, viu el món de l'esplai des dels vuit anys. "L'objectiu educatiu de la travessa no és tant arribar-hi com compartir la passejada. Sortim a les cinc de la matinada i hi arribem a la tarda-nit. I pel camí hi ha punts amb cotxes per als que es cansen. El més important és la convivència i que els nois coneguin que molt a prop hi ha camins rurals", explica Sánchez.

La participació excepcional dels pares és enriquidora i enforteix els vincles. Però el cert és que en aquest període el que més agrada als joves és tenir oportunitats per sentir-se independents, cosa que l'excursionisme els dóna. "Els agrada molt sentir la natura, passar nits fora, se senten lliures i aprenen, perquè fan coses i adquireixen responsabilitats que a casa no tenen. Per exemple, fem que s'organitzin en grups per fer el dinar o per fer torns per portar la tenda de campanya", explica Sánchez.

El viatge fins a assolir el final de l'excursió en si mateix és un espai educatiu important. "És important plantejar-los reptes que cal assolir (com arribar a un cim, al refugi o a un riu d'aigua fresca i cristal·lina) però també deixar que ells participin en la planificació de l'excursió, que el grup decideixi i es distribueixi responsabilitats, encara que el monitor pot fer de mediador si el grup no es coneix prou bé", explica Júlia Garcia, cap de l'àrea d'educació ambiental de la Fundació Catalana de l'Esplai. "També pot contribuir a la descoberta del paisatge i dels seus elements", afegeix Garcia. De la mateixa manera, ha de trobar l'equilibri entre la llibertat necessària perquè desenvolupin les seves responsabilitats i com evitar comportaments perillosos.

L'edat de 12 a 16 anys es caracteritza per una important evolució de la persona, que deixa la infantesa. Sovint aquests canvis plantegen conflictes propis de l'adolescent. L'excursionisme i tot el que comporta també els ajudarà a comprendre els canvis que experimenten, des dels canvis en el propi cos fins a les relacions emocionals i les seves capacitats cognitives.

Estimar la natura

El contacte amb la natura contribueix a estimular la seva curiositat i que l'estimin. "Si has estat d'excursió en una muntanya i després veus a la tele que s'ha cremat ho sents d'una altra manera, et fa mal", explica Garcia. Durant l'itinerari es pot contribuir a despertar els sentits per apreciar els matisos que ofereixen la diversitat de paisatges. També és important estimular el respecte per l'entorn. "Si parem a menjar, per exemple, sempre insistim que recullin la brossa en una bossa que ens emportem", explica Júlia Garcia. Si la sortida ho permet, els jocs de pistes poden facilitar que el jove explori la natura amb més detall.

"Acostumats a divertir-se consumint, molts nois i noies han d'aprendre a fruir senzillament del que ofereix l'entorn: jugar a llançar-se pinyes, gaudir de l'oreig i la frescor del bosc, mullar-se els peus als rius o simplement estirar-se a l'herba i contemplar el cel", conclouen des de la Fundació.