Criatures 28/07/2012

Adolescents que es fan vegetarians

Xavier Tedó
5 min
Adolescents que es fan vegetarians

Nedant entre peixos. Així és com s'ha fet vegetariana Kira Cartiel. Tenia disset anys i es passava el dia practicant submarinisme, la seva gran passió, a les cales d'Eivissa. "Era més feliç veient-los, gaudint de la seva companyia, que no pas menjant-me'ls, i no era ètic, no tenia sentit que estigués amb ells acaronant-los i jugant-hi i després acabessin al meu plat", relata Cartiel, que ara viu a Barcelona i treballa com a professora de submarinisme.

El seu cas és singular: "Normalment la gent que es fa vegetariana comença amb els animals terrestres, però jo, com que treballava al mar, vaig deixar de menjar marisc, cetacis i peix". Hi va contribuir el que veia a desgrat cada dia: "Estava envoltada de pescadors que pescaven amb arpó". Tres mesos després, però, va decidir no menjar cap animal: "No podia discriminar, ho havia de fer amb tots". Ara que ha sobrepassat la vintena ha fet un pas més i s'ha convertit en vegana: ha exclòs de la seva alimentació també els ous i la llet: "No són necessaris per al nostre organisme i els nutrients que aporten els pots aconseguir amb altres aliments".

La defensa dels drets dels animals ha tornat a motivar la seva decisió: "Les condicions de les granges industrials on viuen les gallines o les vaques són molt dolentes i jo no vull contribuir a seguir amb aquesta cadena d'explotació". El dia que es vol fer una truita se la fa amb farina de cigrons: "I és igual o millor que amb ous", afirma rient la jove eivissenca. Recupera el posat seriós quan assegura que no s'ha sentit acompanyada per seguir aquesta filosofia de vida: "El que més em va costar va ser el rebuig social, que la gent no ho accepti. A casa encara no ho entenen, es pensen que és només per l'animal i els he de respondre que també és per com pateixen". No se n'acaba de sortir: "Em diuen que encara que ho faci jo, tot seguirà igual, però no pretenc canviar el món, només fer-ho jo". Amb tot, sí que és veritat que molts amics seus s'han fet vegans per la seva influència: "És un estil de vida, tothom pensa que només mengem hortalisses i fruita i que som dèbils perquè no estem ben alimentats i si la gent veiés que hi ha una gran varietat d'aliments s'hi animaria".

Vegeteriana tota la vida

Les raons principals que mouen els joves, generalment noies, a fer-se vegetarians són el respecte pel benestar i la vida dels animals, la preocupació pel medi ambient (per l'impacte ambiental que suposa la producció de carn tenint present, per exemple, que el 50% de la producció mundial de cereals i el 80% de soja es destinen a alimentar animals per al consum humà o que el 23% d'aigua del món es destina a la ramaderia), qüestions ètiques, prescripcions religioses o aspectes relacionats amb la salut. Berta Sala no se n'ha fet, ho és des que va néixer: "Els meus pares són vegeterians des d'abans que es coneguessin". Quan era petita els preguntava per què no menjava carn ni peix, sobretot quan tornava de l'escola, on era l'única vegetariana: "Al principi portava carmanyoles amb seitan o hamburgueses vegetals i després a l'institut ja adaptaven el menú perquè érem més". Als onze anys els seus pares li van preguntar si volia seguir amb la dieta vegeteriana: "Pensaven que ja era prou madura per prendre una decisió i van deixar que decidís". Ella ha continuat. El seu germà, quan va fer els 20, va començar a menjar carn fora de casa amb els seus amics.

La Berta lamenta "la multitud de prejudicis" que hi ha al voltant del vegeterianisme. "Treballo de trapezista en diferents companyies de circ i continuo amb la dieta tot i l'esforç que implica fer espectacles aeris". Només se la salta quan van de bolos: "Llavors menjo el que puc, alguna amanides, una truita o formatges i després ho compenso a casa menjant llegums i cereals". Tot i que és ovolactovegetariana, de llet en pren poca: "Bec llet de soja o arròs, però el mínim, som l'únic mamífer que en continua ingerint després de la lactància". La Berta considera que ser vegetarià s'ha normalitzat, però amb un punt d'esnobisme: "De petita era difícil que la gent ho entengués o comprar alguns aliments, però ara està de moda i ets guai i tot si ho ets". La prova més evident és que ara s'ha de justificar poc: "Només és tema de conversa quan dino fora".

Massa proteïnes

La nutricionista Maria Blanquer confirma que el vegeterianisme va guanyant pes en la societat actual i ho atribueix a factors relacionats sobretot a la defensa dels animals i a la consciència ètica dels que opten per aquest tipus d'alimentació: "Si no mengéssim tanta carn hi hauria més aliments per a la població perquè no s'haurien de destinar als animals". La també professora de la UB remarca que el que diferencia una dieta vegetariana d'una d'omnívora són els aliments proteics i que cal substituir la carn o el peix per llegums i fruita seca. Si se segueix aquesta premissa, la nutricionista adverteix que "una dieta vegana pot ser totalment saludable". Bàsicament perquè "consumim gairebé el doble de les proteïnes necessàries, quan es recomana entre 0,8 i 1 gram de proteïnes per quilo per dia". Una recomanació que la majoria de població se salta, i en lloc d'ingerir els 24 kg de proteïnes a l'any que se suggereix (uns 300/500 grams a la setmana) en consumeixen uns 65.

Davant dels que alerten dels perills de les dietes vegetarianes, la membre de l'Associació Espanyola de Dietistes i Nutricionistes (AEDN) assegura que "només cal suplementar la dieta amb vitamina B12, l'únic nutrient que no es pot corregir amb altres aliments". Hi ha diferents maneres d'ingerir aquesta vitamina, com menjar aliments enriquits, que poden ser cereals d'esmorzar enriquits o begudes vegetals (soja, arròs, civada, etc.) o prenent suplements en forma de pastilles o gotes. Tot i que alguns experts subratllen els riscos de consumir aquestes píndoles perquè aporten més vitamines de les necessàries, Blanquer apunta que "se n'hauria de prendre una quantitat molt gran perquè es produís una toxicitat" i adverteix que "si no hi ha carència diagnosticada és perillós prendre suplements".

La dieta recomanada

"Amb una dieta equilibrada no hi ha d'haver carències". Així de taxativa es mostra la nutricionista, que reitera que "tots els nutrients es poden suplir amb aliments, amb l'excepció de la vitamina B12". Una alimentació saludable passa, a parer seu, per consumir cinc racions de fruita, verdura i hortalisses al dia perquè "així no cal recórrer a suplements". Blanquer també recomana que "a cada àpat hi hagi un farinaci, ja sigui pasta, arròs o pa" i que la quantitat a ingerir depèn del pes, l'edat i la despesa energètica del consumidor. Altres paràmetres que cal no oblidar són la ingestió de llegums i d'un grapat de fruita seca al dia per aconseguir les proteïnes que el cos necessita. També posa èmfasi a cuinar i amanir amb oli d'oliva, que els cereals siguin integrals perquè aporten més nutrients que els refinats, beure sempre aigua i utilitzar sal amb moderació -i que sigui iodada-. Alhora cal evitar consumir els aliments superflus, que aporten moltes calories i pocs nutrients.

stats